Una dinastia gironina

En temps de pandèmia glo­bal, de reg­nat comer­cial abso­lu­tista d’Ama­zon, de crisi del petit comerç que està posant fi a molts nego­cis fami­li­ars, i de grans difi­cul­tats per man­te­nir les por­tes ober­tes a molts esta­bli­ments, és un goig poder cele­brar el cen­te­nari d’una família de den­tis­tes giro­nins que, a més de la seva pro­fes­si­o­na­li­tat, s’han carac­te­rit­zat per la seva bon­ho­mia i afa­bi­li­tat. Aquest 25 de gener farà cent anys que l’odontòleg Mar­tirià Siqués Figue­ras va obrir una clínica den­tal a la ram­bla de la Lli­ber­tat, número 12. Més tard, van tras­lla­dar la con­sulta a la plaça de Cata­lu­nya, amb el seu fill Pere Siqués Reig, i des fa tres dècades al car­rer dels Vern exer­ceix Pere Siqués Jofre, el ter­cer d’aquesta dinas­tia de den­tis­tes que ha actuat amb com­promís cívic i ciu­tadà assu­mint quan ha cal­gut la pre­sidència del Col·legi d’Odontòlegs de Girona o col·labo­rant amb Den­tis­tes Soli­da­ris de Girona en el pro­jecte Som­riu­res soli­da­ris, que té l’objec­tiu de donar atenció a per­so­nes amb pocs recur­sos econòmics i en situ­ació d’extrema pre­ca­ri­e­tat. Per norma, a ningú li agrada anar al metge i encara fa més ànsia visi­tar el den­tista. És una feina que sem­pre dei­xaríem per l’endemà si no fos que els quei­xals poden cau­sar-nos grans molèsties i que tenir una boca sana és una pri­o­ri­tat per a una bona salut. Cent anys de tra­jectòria con­fir­men una manera de fer cor­dial i pro­fes­si­o­nal com a senya d’iden­ti­tat de la família Siqués. En època de glo­ba­lit­zació, hem de rei­vin­di­car les boti­gues, els ser­veis i els nego­cis de pro­xi­mi­tat, si no volem aca­bar morint d’ina­nició. Vol­dria aca­bar recor­dant la figura de Pere Siqués Reig, mort el desem­bre del 2016 a l’edat de 93 anys. Els qui vam tenir la sort de trac­tar-lo en guar­dem un record de per­sona encan­ta­dora, per la seva ama­bi­li­tat i gene­ro­si­tat. Havia estat pre­si­dent del Casino de Girona i del Rotary Club. De jove era espor­tista i tocava la gui­tarra amb els pes­ca­dors de Cale­lla i sem­pre va ser un seduc­tor i un galant. Va col·labo­rar amb les enti­tats que li ho dema­na­ven i va aju­dar molts artis­tes giro­nins en la mesura de les seves pos­si­bi­li­tats. Una història poc cone­guda és que deu ser l’únic gironí que va sopar a soles amb Ava Gard­ner quan la famosa actriu va venir a rodar Pan­dora i l’holandès errant. Una foto­gra­fia ho con­firma i, com a bon cava­ller, Pere Siqués mai va entrar en detalls de com va anar la vet­llada.