Nefast conseller d'Educació

Un cop aca­bat aquest esperpèntic curs (i dic aca­bat, perquè, segons el depar­ta­ment, el nou curs s'ini­cia l'1 de juliol (?), els pro­fes­si­o­nals que por­tem temps en el sis­tema recor­dem èpoques millors o pit­jors, però se'm fa difícil, dins l'època democràtica, entre­veure un curs més ple d'incer­tesa, més ple de can­vis i de mar­xes enrere, i que ens deixa, segons ens ho sem­bla a uns quants, amb un futur prou negre.

Si la idea de la tasca d'un con­se­ller, i del depar­ta­ment sen­cer, seria que tot fun­cionés amb excel·lència (aquesta paraula que empren tan ina­pro­pi­a­da­ment i tan mal­des­tra­ment la majo­ria de vega­des), hom pot afir­mar que no s'ha acon­se­guit de cap manera. Ben al revés, el pro­fes­si­o­nal de l'edu­cació és ara un sub­jecte ate­mo­rit, deso­ri­en­tat, enra­biat i des­pro­te­git pels seus pro­pis caps. Sem­bla ser que a algú se li va ocórrer, din­tre dels molt mals de la Gene­ra­li­tat, que la des­pesa en edu­cació era exces­siva i que era evi­dent que el pro­fes­so­rat, que és allò que costa més diners, gau­dia de pri­vi­le­gis no sos­te­ni­bles en hora­ris i en vacan­ces, i que als cen­tres hi havia massa hores per coor­di­nar i reu­nir-se, i que, con­seqüent­ment, el ren­di­ment de cada pro­fes­sor segons la inversió feta era baix.

A ningú no se li va ocórrer, per exem­ple, que els plans d'estu­dis esta­ven mal fets, que els currículums eren ina­pro­pi­ats pels temps que cor­ren, que començava a haver-hi massa alum­nes per aula (a bat­xi­lle­rat no et des­do­blen si no pas­ses de 37/38 alum­nes en un curs), que molts pro­fes­si­o­nals esta­ven mal for­mats, que l'accés a la pro­fessió té un baix con­trol de qua­li­tat, que la res­pon­sa­bi­li­tat decrei­xent dels pares és un tema clau per al fracàs esco­lar, que el segui­ment de la tasca del pro­fes­sor per part de l'admi­nis­tració és nul·la, que a primària no feia cap falta la sisena hora, que la jor­nada inten­siva (estal­vi­ant en men­ja­dors i trans­port) seria de sen­tit comú, o que, ja posats en un marc teòric, la nefasta influència de la peda­go­gia teòrica (sobre­tot entre els ideòlegs del depar­ta­ment, que envien abs­tru­sos manu­als sobre com­petències edu­ca­ti­ves als cen­tres, i mai no han tre­pit­jat una aula) seria una cosa a eli­mi­nar, i que es podria tor­nar a la figura del mes­tre glo­bal, a l'apre­nen­tatge de la lec­tura i l'escrip­tura de manera fona­men­tal, eli­mi­nant, sobre­tot en els petits, cre­a­ti­vi­tats i auto­mo­ti­va­ci­ons de dub­tosa ren­di­bi­li­tat intel·lec­tual, i que apren­dre és més un tema d'influència i de valors d'entorn, que no de con­tin­guts i d'hores d'aula.

De cap manera. Cal que tot­hom faci més hores. Amb menys pro­fes­sors. I amb un direc­tor que mani molt (el Claus­tre i el Con­sell Esco­lar sem­blen ser, per a aquest con­se­ller dit soci­a­lista, una rèmora mar­xista i assem­bleària), i si pot ser, un direc­tor que recapti diners d'on pugui, i si pot ser, que con­tracti amics seus, que com que l'obei­ran, ho faran millor. I si el direc­tor és espa­vi­lat i ambiciós, aviat hi haurà cen­tres de pri­mera i cen­tres de segona. I si el direc­tor fa pas­sar per l'adreçador, com a nou i fla­mant cap de per­so­nal, tots els pro­fes­sors, el con­se­ller augura una segura millora de l'edu­cació al nos­tre país. Perquè el con­se­ller i el pre­si­dent del con­se­ller pen­sen que el pro­blema és que tre­ba­llem poc i mala­ment.

Això sí, al febrer farem vacan­ces per poder omplir les esta­ci­ons d'esquí, sobre­tot les defi­citàries de la Gene­ra­li­tat. I hau­rem d'ava­luar un alumne quinze dies abans del final de curs, i al mateix temps l'hau­rem de tenir, per­fec­ta­ment apro­vat, al cos­tat dels que han de recu­pe­rar, quinze dies més (saben vostès la burla i la iro­nia que suposa que un alumne bri­llant et falti una set­mana a classe, perquè ja està apro­vat, i ho faci amb auto­rit­zació dels pares, aquells a qui el con­se­ller vol fer con­tents tenint tot­hom tan­cat a les aules?) I hau­rem de córrer a cer­car lli­bres digi­tals i a pre­pa­rar-nos per a l'arri­bada dels ordi­na­dors a les aules (infaust pro­grama 1X1), a deso­ri­en­tar les ampes que feien bossa de lli­bres, i als edi­tors, cre­ant un final de curs frenètic de reu­ni­ons i d'acords, perquè lla­vors resulti que, de manera com­ple­ta­ment indi­recta (alguns dele­gats ter­ri­to­ri­als no han vol­gut aten­dre infor­ma­ti­va­ment els direc­tors, i el mateix depar­ta­ment ha fet reu­ni­ons sobre la infor­ma­tit­zació, on només hi havia un repre­sen­tat de l'empresa, i cap del depar­ta­ment!), amb un text kafkià, ens comu­ni­quin que tot queda ajor­nat fins a nova ordre. Gro­tesc. I hem de veure com a una per­sona que porta trenta-cinc anys ense­nyant, i que enguany podia gau­dir de dues lec­ti­ves menys, i que ho tenia comu­ni­cat ofi­ci­al­ment, hem de veure com en un fax enviat un diven­dres a la tarda se li tre­uen les hores sense cap expli­cació. I hem de veure l'espec­ta­cle de la nova (?) selec­ti­vi­tat, amb l'espec­ta­cle d'exàmens molt fàcils, i veure com la nos­tra tasca amb els grans és menys­pre­ada, perquè uni­ver­si­tats i govern neces­si­ten que el major nom­bre d'alum­nes ompli l'excés d'aules uni­ver­sitàries i jus­ti­fi­qui l'irra­ci­o­nal mapa uni­ver­si­tari de Cata­lu­nya.

Edu­cació no és una empresa, senyor con­se­ller. Edu­car és un valor, senyor con­se­ller. I no hi ha res que tren­qui més aquest valor que la falta de tran­quil·litat i la falta de cri­teri. I vostè, senyor con­se­ller, ni té cri­teri ni ens vol dei­xar tran­quils. S'ho podia haver estal­viat. Perquè els diners que ara es vol estal­viar, li trau­ran a aquest país igual­tat i coherència. Almenys, no digui que és soci­a­lista. Resulta un sar­casme. Això si, CiU, amb vostè, es frega les mans.