Llei electoral, ara

El pos­si­ble tri­ple empat, escó amunt, escó avall, de les pròximes elec­ci­ons al Par­la­ment que podem deduir si fem una mirada gene­ral a totes les enques­tes –inclo­sos el marge d’error i la inten­ci­o­na­li­tat que la cuina de cada enquesta pugui con­te­nir–, a banda de l’“entos­su­di­ment amb els pac­tes” que tenen els par­tits i que titu­lava aquest diari diu­menge pas­sat, pot por­tar ele­ments posi­tius per a la política i el país si, en lloc de posar el focus a saber amb qui es vol pac­tar, el posem a esbri­nar què es pot pac­tar per avançar.

Dic això perquè les enques­tes també diagnos­ti­quen que aquesta vegada anirà a votar menys gent. Un esce­nari que nor­mal­ment es tra­du­eix en més pos­si­bi­li­tats d’entrar per als par­tits que amb més par­ti­ci­pació tin­drien difi­cul­tats per arri­bar als mínims de vot reque­rits per tenir repre­sen­tació par­la­mentària. És a dir, es pre­veu un Par­la­ment més repar­tit, amb més par­tits i, per tant, més obli­gat a la nego­ci­ació. Més enllà de la inves­ti­dura, sobre­tot en temes que poden ser impor­tants perquè el país avanci i sigui més modern. Per exem­ple, la llei elec­to­ral. La manera com s’ha arri­bat a aques­tes elec­ci­ons ha estat molt penosa i ja n’hem par­lat prou per no insis­tir-hi més. Però la mare dels ous és que des de fa més de 40 anys a Cata­lu­nya no tenim llei elec­to­ral pròpia. És culpa dels de la pri­mera legis­la­tura o dels de la dar­rera? Per mi no és impor­tant. Podem con­ti­nuar al cos­tat del pro­blema o bus­car la solució. S’ha demos­trat que cal i, si no s’ha fet fins ara, doncs s’haurà de fer ara. Tots els par­tits la por­ten al seu pro­grama elec­to­ral: el PP, Cs, el PSC, els comuns, la CUP, ERC, Junts i el PDe­CAT. L’empat entre els par­tits genera una situ­ació nova que pot afa­vo­rir l’acord.