O Aragonès o bloqueig

Els resul­tats elec­to­rals del 14-F han dei­xat una pri­mera con­clusió: l’inde­pen­den­tisme és l’únic pro­jecte via­ble amb la par­ti­ci­pació més alta de la història com va ser la del 2017, o amb la més baixa, com malau­ra­da­ment ha estat aquest diu­menge. Manté la majo­ria abso­luta, i l’amplia amb 4 dipu­tats més. La qual cosa no vol dir que JxCat, ERC i la CUP siguin fàcil d’encai­xar. Però hi ha dos can­vis en aquest bloc. La recu­lada de JxCat, encara que lleu­gera, per­met a ERC lide­rar l’inde­pen­den­tisme i avala les seves posi­ci­ons de “via ampla”. I la CUP torna a xifres del 2015 i s’entre­veu nova­ment deci­siva. Més inde­pen­den­tisme i més esquer­res, seria la con­clusió. ERC ha acon­se­guit situar-se al cen­tre de la política cata­lana. Al cen­tre de la majo­ria inde­pen­den­tista de 74 dipu­tats, al de la majo­ria auto­de­ter­mi­nista si hi afe­gim els comuns, amb 82 escons, i fins i tot al bell mig d’un impro­ba­ble tri­par­tit d’esquer­res amb també 74 escons sumant els comuns i el PSC, encara que sigui amb els pri­mers en el govern i els segons amb suport extern –que sigui impro­ba­ble no vol dir que no faci ser­vei a ERC a l’hora de nego­ciar–. Tot ple­gat situa la clau de la pre­sidència en mans de Pere Ara­gonès. L’alter­na­tiva seria un tots con­tra ERC que blo­quegi la inves­ti­dura i ens porti a la ree­dició de les elec­ci­ons. Però qui sigui res­pon­sa­bi­lit­zat d’això pot rebre un càstig elec­to­ral pit­jor que la des­feta expe­ri­men­tada per Cs. Per això ara mateix ja es pot dir que les opci­ons pas­sen per o Ara­gonès pre­si­dent o blo­queig. Perquè no ima­gino cap altra ope­ració que faci pre­si­dent Sal­va­dor Illa, emmi­ra­llats en alguna Dipu­tació.