Opinió

A la tres

Quaranta anys

“Tan lluny que som i tan a prop que sentim algunes coses

El 23-F del 81 jo tenia 16 anys. Feia BUP i al meu pare i a mi el cop d’estat ens va enxam­par en una reunió de pares d’alum­nes al Vicens Vives de Girona. “Surt el rei a la tele!”, van començar a dir. La reunió es va sus­pen­dre i tots vam córrer cap a casa, engan­xats a la tele durant hores i hores (a l’única cadena que hi havia), pri­mer escol­tant aquell rei que es va fer espe­rar tant i que ara ha fugit i, més tard, ja de mati­nada, veient els guàrdies civils sor­tint ridícula­ment per aque­lla fines­tra del Congrés. Molt temps després, i durant uns quants anys, vaig donar classe a pri­mer curs de la uni­ver­si­tat, a alum­nes que tenien pràcti­ca­ment la mateixa edat que jo tenia aquell 23-F. No en tenien gaire idea, de qui era Tejero, ni Milans del Bosch ni Armada. A la meva sor­presa ini­cial es va afe­gir la reflexió que havien pas­sat trenta anys i que pot­ser era nor­mal que el seu record de tot ple­gat no fos el mateix que el meu. Ells havien nas­cut amb inter­net i amb pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves i jo vaig seguir aquell 23-F mirant una d’aque­lles teles de fusi­bles que quan les apa­ga­ves que­dava aquell pun­tet blanc que no des­a­pa­rei­xia fins al cap d’una estona. Vaig rela­ti­vit­zar la meva sor­presa, però cada any m’ho feia venir bé perquè, encara que no tingués gaire a veure amb les assig­na­tu­res que feia, parléssim del 23-F en un moment o altre i acabéssim arri­bant fins i tot a la Loapa, que també els sonava d’alguna cosa sense saber ben bé què era. Els que­dava lluny. I, en canvi, tan a prop que ho trobo jo segons quins dies. Ara que ja en fa 40, del 23-F, i que ja no tre­pitjo la uni­ver­si­tat, em pre­gunto què en deuen pen­sar els alum­nes d’ara, d’algu­nes coses, ells que han cres­cut veient Franco com un per­so­natge en blanc i negre i massa humà per al meu gust en un pro­grama d’humor tele­vi­siu. Què en pen­sen, del xat de mili­tars reti­rats en què es par­lava d’afu­se­llar 26 mili­ons d’espa­nyols? I del que diuen algu­nes for­ma­ci­ons polítiques? Ho tro­ben nor­mal, que qua­ranta anys després les decla­ra­ci­ons d’un diri­gent polític que deien que a Espa­nya “no hi ha una situ­ació de plena nor­ma­li­tat política i democràtica” aixe­quin la pol­se­guera que han aixe­cat? Con­fio que algu­nes coses els escan­da­lit­zin tant com a mi i que aquesta bana­lit­zació que sovint prac­ti­quem no els hagi confós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia