Prova de fer-ho tu

Si sabéssim d’algú qual­se­vol que eva­deix impos­tos a para­di­sos fis­cals, que se les engi­nya per viat­jar per oci en plena pandèmia quan la resta de mor­tals no podem ni sor­tir de la comarca, i que se salta la cua de la vacu­nació pas­sant davant de la població de risc, com a mínim el con­si­de­raríem un mal ciu­tadà, con­trari als valors del civisme i insen­si­ble vers el proïsme. També és cert que si aquest algú fos una per­sona anònima, el més pro­ba­ble és que hau­ria aca­bat a la presó o bé que hau­ria estat cas­ti­gada amb duríssi­mes mul­tes o embar­ga­ments. Aquesta set­mana hem sabut que les ger­ma­nes del rei d’Espa­nya han viat­jat als Emi­rats Àrabs per visi­tar el seu pare –que viu per aquells verals des que corre el perill de ser inves­ti­gat per mar­tin­ga­les econòmiques– i han apro­fi­tat per vacu­nar-se. Dies abans va sor­tir publi­cat que Joan Car­les I havia pogut fer un parell de regu­la­rit­za­ci­ons fis­cals per valor de més de 4 mili­ons, cosa que la minis­tra d’Hisenda diu que són “actu­a­ci­ons habi­tu­als” i que demos­tra que “tots els con­tri­bu­ents són iguals”. Prova d’obli­dar-te d’alguna cosa en la pro­pera decla­ració de la renda i conei­xeràs la justa mesura d’aquesta igual­tat. És un bon moment per recor­dar allò que Plu­tarc va reco­llir a les seves Vides paral·leles: “La dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó que, a més, ha de sem­blar-ho.” Diu la Cons­ti­tució Espa­nyola, al seu arti­cle 56, que el rei és el símbol de “la uni­tat i per­manència” de l’Estat. Que aquests con­cep­tes, per ells tan ele­vats, siguin repre­sen­tats per l’abús i la impu­ni­tat, ja ens indica per on va la cosa.