L’independentisme governant

Ara que els par­tits inde­pen­den­tis­tes estan embran­cats en con­ver­ses per tan­car un pacte, con­vin­dria que abans es fes­sin algu­nes pre­gun­tes per estal­viar-nos a tots ple­gats els mals, ja cone­guts i vis­cuts, que l’acord esti­gui més basat en la neces­si­tat que no pas en la con­vicció. I el pri­mer que hau­ria de tenir una mica clar tot­hom és que això va també, o essen­ci­al­ment, de gover­nar un país. I fer-ho implica assu­mir con­tra­dic­ci­ons ideològiques i no per­dre’s de manera perpètua en la ges­tu­a­li­tat en un moment col·lec­tiu més que difícil. I, davant del repte, l’inde­pen­den­tisme ha de demos­trar que té la capa­ci­tat, l’exper­tesa o el talent per ges­ti­o­nar una situ­ació que recla­marà bas­tant més que sim­bo­lis­mes. Per això el seu lloc ahir era a la Seat.