Lideratge

Un líder és un diri­gent, segons l’Enci­clopèdia. Em sem­bla una defi­nició molt pobre i ben allu­nyada del meu cri­teri. Un líder és una per­sona amb capa­ci­tat i auto­ri­tat per a diri­gir un grup, un par­tit polític o una comu­ni­tat nom­brosa com pot ser un equip de fut­bol. Per fer-me enten­dre: un líder polític acon­se­gui­ria la uni­tat entre els par­tits inde­pen­den­tis­tes cata­lans uti­lit­zant la seva auto­ri­tat per­so­nal i el seu caràcter. Sense lide­ratge, que és la situ­ació en la qual ens tro­bem, es pot avançar, però costa més i les pos­si­bi­li­tats de fracàs són més altes.

Estem pas­sant una etapa de manca de líders: a Cata­lu­nya, a Espa­nya i a Europa, així com a la resta de països desen­vo­lu­pats. Al Ter­cer Món abun­den els nome­nats líders, que són dic­ta­dors purs l’auto­ri­tat dels quals es fona­menta en el con­trol de les armes, el suport de l’exèrcit i la manca de prin­ci­pis morals.

Després de la Segona Guerra Mun­dial, Europa va tenir uns quants líders de gran cate­go­ria, com Ade­na­uer, Spaak, de Gas­peri. Deixo al marge, però men­ci­ono, Churc­hill i De Gau­lle, perquè no estic segur de situar-los cor­rec­ta­ment perquè tenien unes carac­terísti­ques que superen el con­cepte que tinc d’un líder, per sobre o per sota del diri­gent amb auto­ri­tat. Un líder és carismàtic i al mateix temps humil. Sort en vam tenir d’aquells per­so­nat­ges, que van saber lide­rar un con­ti­nent ensor­rat per la guerra. A Europa, en l’actu­a­li­tat, nomes trobo la can­ce­llera Merkel, que està a punt de jubi­lar-se.

Els líders es fan. No nei­xen amb capa­ci­tat de lide­ratge. D’aquí que tinc l’espe­rança que en sur­tin dels polítics que tenim. Exis­tei­xen també els nega­tius. Hem tin­gut la sort de des­lliu­rar-nos d’un per­so­natge tant estra­fo­lari com Donald Trump. Que Déu ens guardi de líders d’extrema dreta i psicòpates, com Hit­ler i Mus­so­lini! I Franco no era un líder, sinó un assassí, man­cat de tots els prin­ci­pis morals tra­di­ci­o­nals, subs­tituïts per aquells que ell anava cre­ant.

Un líder tam­poc és una boníssima per­sona. Jordi Pujol era un líder i ho va demos­trar durant vint-i-tres anys al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Un líder és un home que dura, que sap rebre i tor­nar bat­ze­ga­des; és un home o una dona de diàleg, que pot convèncer els inter­lo­cu­tors amb les seves parau­les i el seu exem­ple. Acos­tuma a tenir una visió a mitjà ter­mini que els altres no tenen. L’auto­ri­tat només s’acon­se­gueix quan es tenen uns quants anys d’experiència al dar­rere.

Un líder pot ser subs­tituït per un grup de per­so­nes cohe­si­o­na­des i que actuen coor­di­na­da­ment, sense que cap es dis­tin­geixi. Però és difícil. El que passa més sovint és que hi hagi alguns enfron­ta­ments o pro­jec­tes diver­gents, que és el que ens passa ara al vol­tant del pro­jecte polític inde­pen­den­tista, en el qual tot­hom parla d’uni­tat, però tots aspi­ren a tenir-la si ells poden ocu­par el pri­mer lloc.

Els grans pro­jec­tes han tin­gut sem­pre líders que s’han fet res­pec­tar pels seus amics i pels qui no ho són.

Ho deixo aquí, perquè tinc por d’embo­li­car-me. Tinc clar que no sóc ni he estat mai un líder i és per això que goso par­lar-ne des d’una certa distància. Els qui esti­mem la història sabem per­fec­ta­ment que no estem a l’altura de les per­so­nes sobre les quals escri­vim. El nos­tre talent, en tot cas, és veure les vir­tuts o els defec­tes dels altres. I tenir la capa­ci­tat de com­pren­dre la neces­si­tat d’un líder, en un equip de fut­bol o en un par­tit polític. En aquest moment, m’interessa més el segon que el pri­mer.