Pujols enamorat

Fran­cesc Pujols, el Rabe­lais del pen­sa­ment català, el lleó de la penya de l’Ate­neu, va tenir el 1938 un ins­tant de dubte davant les pro­po­si­ci­ons sexu­als d’una dona, una inde­cisió que va dei­xar-lo tan acla­pa­rat, que quinze anys després va sen­tir la neces­si­tat de posar per escrit la seva con­cepció metafísica de l’amor per fer-se per­do­nar aque­lla falta d’empenta. Les quar­ti­lles d’aquest memoràndum sen­ti­men­tal per­ta­nyen al fons de manus­crits inèdits que la Fun­dació Pujols con­serva a la Torre de les Hores de Mar­to­rell i que dos gra­du­ats en filo­so­fia de la Uni­ver­si­tat de Girona, Max Pérez i Alba Padrós, estan estu­di­ant des de fa cinc anys. La seva recerca ha de con­cloure amb l’edició del lli­bre Memòries sen­ti­men­tals de Fran­cesc Pujols, finançat a tra­ves d’una cam­pa­nya de micro­me­ce­natge oberta fins diven­dres que ve a la pla­ta­forma Tot­suma .

L’ori­gen d’aquest relat sin­gu­lar va ser la tro­bada del pen­sa­dor amb Est­her Antich l’estiu de 1938 a s’Agaró, en plena Guerra Civil, men­tre ella es dedi­cava a inau­gu­rar colònies infan­tils i fires del lli­bre en la seva con­dició de direc­tora gene­ral de Pri­mera Ense­nyança del Minis­teri d’Ins­trucció Pública. Hi ha alguna foto­gra­fia on se la veu ser­vint l’esmor­zar a la mai­nada en una d’aques­tes residències per a infants eva­cu­ats a Sit­ges, amb el nas gan­xut i l’aire dili­gent, el mateix que devia tenir quan va posar a dis­po­sició de Pujols el cotxe perquè fugís a l’exili. Què va anar mala­ment? Pot­ser que matèria i espe­rit, que el pen­sa­dor havia bus­cat en esfe­res dife­rents, de sobte con­fluïen en una dona desit­ja­ble i intel·ligent. El més reve­la­dor del manus­crit és que, per tal de fer-se enten­dre, Pujols revisa les seves altres rela­ci­ons amo­ro­ses, inclo­ent-li la seva dona, Josepa Alco­ver, la mece­nes América Cázes o l’actriu Mercè Nico­lau, amb qui va inter­can­viar “qua­tre petons i una mica de llen­gua”. Res, com­pa­rat amb aquell amor que no va ser.