El paisatge impur

Hem sen­tit algu­nes per­so­nes que deplo­ra­ven la coin­cidència, en un mateix cap de set­mana, de la gran mani­fes­tació cata­la­nista de Bar­ce­lona i de l'apo­te­osi de l'espa­nyo­lisme fut­bolístic pro­vo­cat per la victòria de la selecció esta­tal a Sud-àfrica. Segons aquest punt de vista, el segon esde­ve­ni­ment ha dis­si­mu­lat el pri­mer i n'ha con­tra­res­tat la difusió i la influència. L'èxit de la selecció, un dia després, ha escurçat l'eco de la mani­fes­tació i s'ha apo­de­rat de les por­ta­des dels infor­ma­tius. És un cri­teri rao­na­ble. Ara bé, voldríem pro­po­sar una altra pers­pec­tiva: la de la simul­taneïtat i la inter­secció, que pot­ser ofe­reix un retrat social més precís. Pri­mer detall: els dos fets mas­sius sem­blen de signe opo­sat i el con­trast entre l'un i l'altre és intens però s'han esde­vin­gut gai­rebé alhora. Segon: encara que no ho sem­bli, hi ha força sec­tors d'inter­secció entre ells. Hi ha gent que va assis­tir a la mani­fes­tació de dis­sabte que diu­menge es va ale­grar de la victòria espa­nyola. El pre­si­dent Mon­ti­lla el pri­mer de tots. Hi ha cata­la­nis­tes que van cele­brar el tri­omf de la selecció per la sim­pa­tia que els ins­pi­ren alguns dels cata­lans que hi juguen, com Xavi, Piqué, Cesc, etcètera. D'altres per­so­nes es van aca­bar decan­tant a favor dels espa­nyols en veure el ver­gonyós espec­ta­cle que va ofe­rir l'equip con­trari, que més que la selecció holan­desa sem­blava una selecció de trin­xe­rai­res del port de Rot­ter­dam. Amb tot això volem dir que pre­fe­rim con­tem­plar els dos fets des d'una pers­pec­tiva con­junta. No dis­tin­gir-los, no sepa­rar-los amb bis­turí, sinó con­si­de­rar-los com a ele­ments d'un mateix pai­satge. Aques­tes coses pas­sen a Cata­lu­nya al mateix temps, el 10 i l'11 de juliol del 2010. És aquesta impu­resa, aquesta bar­reja de sen­ti­ments, d'acti­tuds i d'expres­si­ons el que resulta reve­la­dor i ajuda a enten­dre l'espès tei­xit social en què habi­tem. I una altra cosa: el fer­vor per la selecció, com totes les pas­si­ons fut­bolísti­ques, és foc d'ence­nalls. Una der­rota l'apaga. La pro­testa política és més sòlida i fona­men­tada. Tindrà una digestió més lenta i con­seqüències que per­du­ra­ran.