Aquell interès general

En un soli­tari vídeo per les xar­xes amb motiu de la sor­tida del govern espa­nyol, Pablo Igle­sias defen­sava la seva gestió tot asse­gu­rant que sem­pre havien mirat “per l’interès gene­ral”. Igle­sias marxa per inten­tar pre­ser­var els resul­tats de Podem a Madrid d’una nova cai­guda després dels des­as­tres elec­to­rals de Galícia i el País Basc. No és una bona notícia per a la con­fi­gu­ració d’una alter­na­tiva real al bipar­ti­disme històric espa­nyol que, com ell mateix cer­ti­fica, man­te­nen al cap­da­vant dels suc­ces­sius governs “les oli­gar­quies per a la defensa dels seus interes­sos”. Ni per al con­flicte català la pèrdua d’un inter­lo­cu­tor de pes.

Dubto que algú amb la intel·ligència i la cul­tura d’Igle­sias no fos cons­ci­ent de com de cor­ca­des estan les velles estruc­tu­res de l’Estat. Ben al con­trari, es va pre­sen­tar dient que volia fer-les caure, però per assal­tar el cel cal no tenir ver­ti­gen. A Europa, gover­nar és infi­ni­ta­ment més com­pli­cat que sos­te­nir una pan­carta, i tam­poc ha estat gra­tis. Les esquer­res sols tenen les urnes i han d’apro­fi­tar-ne l’impuls per for­jar noves rea­li­tats mit­jançant l’acció de govern. L’única renúncia és al temor de la com­ple­xi­tat. La CUP ho ha entès així. La dreta té ver­ti­gen de cedir ni que sigui un pam de poder, i així juga al des­gast. Men­tres­tant, els Comuns voten amb la dreta i l’extrema dreta un no con­tra ERC, en lloc de ser útils a l’interès gene­ral, el de les clas­ses popu­lars. De fet, gover­nen sense con­flic­tes amb els soci­a­lis­tes també a Bar­ce­lona. Aquells de les oli­gar­quies. Ja conei­xem aquesta vella esquerra: es deia Ini­ci­a­tiva, era la falca eterna del PSC i va aca­bar des­gas­tada i en con­curs de cre­di­tors.