Convidar a la precarietat

Càritas alerta que ja en són més de la mei­tat, sis de cada deu, les per­so­nes que neces­si­ten ajuda perquè per l’impacte de la crisi no tenen cap ingrés. S’han que­dat sense feina o no en tro­ben i els qui sub­sis­tei­xen amb l’eco­no­mia infor­mal no en tenen prou per sobre­viure. Molt pit­jor ho tenen les per­so­nes migra­des que enmig de la pandèmia no han pogut reno­var els per­mi­sos de residència i tor­nar a començar la llarga i des­gas­tant cursa d’obs­ta­cles a què els aboca la llei d’estran­ge­ria. Per obte­nir per pri­mer cop els papers han de demos­trar tres anys al país, sense cap inci­dent amb la poli­cia, i tenir una oferta labo­ral d’un any a jor­nada com­plerta. Quasi res amb els temps que cor­ren. Així els con­vi­den a mar­xar o a viure en la pre­ca­ri­e­tat.