No són maneres d’estalviar

El 2015, Nati­vi­dad López, víctima d’un ictus, va començar una lluita que cons­ti­tui­ria un impor­tant pre­ce­dent a favor dels drets de les per­so­nes malal­tes: el TSJC va sen­ten­ciar la seva inca­pa­ci­tat labo­ral després que l’Ins­ti­tuto Naci­o­nal de la Segu­ri­dad Social la hi hagués negat. I ara, fa pocs dies, un jut­jat social de Bar­ce­lona s’ha pro­nun­ciat en un mateix sen­tit res­pecte a la demanda de Jaume Tormo –un cam­brer a qui un error a la sala d’ope­ra­ci­ons va per­fo­rar el nervi femo­ral– tot dei­xant esta­blert un prin­cipi que hau­ria de tenir reper­cus­si­ons: els infor­mes dels pro­fes­si­o­nals de la sani­tat pública merei­xen més cre­di­bi­li­tat i vali­desa que els eme­sos pel tri­bu­nal que ava­lua els paci­ents per deci­dir si han de con­ti­nuar de baixa o si reu­nei­xen les con­di­ci­ons per obte­nir una inca­pa­ci­tat. De mica en mica es va obrint el meló d’un model de peri­tatge –a Cata­lu­nya se n’ocupa la sub­di­recció gene­ral d’Ava­lu­a­ci­ons Mèdiques (SGAM) via con­veni entre l’INSS i la Gene­ra­li­tat– que rep mol­tes crítiques perquè segueix cri­te­ris més eco­no­mi­cis­tes que sani­ta­ris. Això sig­ni­fica que un 40% del pres­su­post que s’hi des­tina està lli­gat a objec­tius de raci­o­na­lit­zació de la des­pesa que es basen a escurçar les bai­xes i, sobre­tot, a reduir al màxim les inca­pa­ci­tats, de manera que cada any la justícia en con­ce­deix unes 20.000 que havien estat dene­ga­des en fase admi­nis­tra­tiva. Inad­mis­si­ble! Segur que hi ha altres for­mes d’estal­viar que no afe­gei­xin sofrença a qui està en una situ­ació límit. El con­veni, cadu­cat a prin­ci­pis d’any, està pen­dent de reno­vació; cal exi­gir que els barems emprats siguin exclu­si­va­ment mèdics.