Sentència de peix al cove

Hores d'ara i després de totes les anàlisis pos­si­bles, del dret i del revés, entre elles la que l'ano­me­nat comitè d'experts ha inclòs en el seu dic­ta­men, l'Esta­tut ja ha estat sotmès a totes les autòpsies o necròpsies –com agradi més el sinònim– que calia. Perquè tot aquest procés d'ava­lu­ació de danys després de la bata­lla del Cons­ti­tu­ci­o­nal ha tin­gut molt més regust de forense de CSI que de Doc­tor House, per molt que alguns insis­tei­xin a cer­ti­fi­car la bona salut del paci­ent esta­tu­tari. En qual­se­vol camp de bata­lla hi ha una pauta bàsica. No és impor­tant quan­tes feri­des té una víctima sinó si és morta o viva i si es pot recu­pe­rar de les feri­des. De vega­des et poden cla­var sis trets i sobre­viure i altres amb un cop mal donat t'hi que­des. Doncs la sentència ha estat un cop ben donat. És una sentència de peix al cove. Rebutja la ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació esta­tutària dels drets dels cata­lans i les cata­la­nes. En alguns casos no nega que es puguin nego­ciar canon­gies amb el poder real, que és l'espa­nyol. Perquè hi ha una pre­missa molt més impor­tant i de fons que si ens han reta­llat deu o quinze arti­cles. I és el mis­satge que envia a Cata­lu­nya. Aque­lles coses que tenim i són nor­mes bàsiques de con­vivència com la immersió lingüística a les esco­les, deter­mi­nada arqui­tec­tura ter­ri­to­rial o qual­se­vol altra tipus de legis­lació o ser­veis les podem con­ser­var o acon­se­guir sem­pre i quan sigui perquè Espa­nya ens ho con­ce­deix. No perquè nosal­tres així ho volem i ho deci­dim. En defi­ni­tiva, volen que siguem espa­nyols no perquè ho vul­guem sinó perquè ells ho manen. Nosal­tres tenim un pro­blema però ells són un pro­blema. El nos­tre, de pro­blema, es va veure ahir a la reunió del Pre­si­dent i els par­tits. Un alt grau d'absència del sen­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat i del ridícul de la nos­tra classe política.