Sense símptomes de ressaca

Asse­gu­ren que quan un con­su­mi­dor habi­tual d’alco­hol –àlies alcohòlic, com ara Bukowski, Hemingway, Duras, Faulk­ner, Highs­mith..., i aquí ho deixo, per no omplir l’arti­cle i per no citar-ne de cata­lans– ja no té res­saca després d’una bor­rat­xera, és perquè la tolerància ja és peri­llo­sa­ment alta. Em sento en un estat simi­lar. Han pas­sat dos dies de Sant Jordi, un de ben espe­cial en què tots els impli­cats hi van posar mol­tes ganes. A diferència de fa anys –i d’alguns esti­mats com­panys– no em sento can­sat i/o fas­ti­gue­jat per l’excés d’expo­sició al tema. Són tants anys cobrint-ho, que fins i tot el Jordi no era sant, duia pan­ta­lons curts en comp­tes d’arma­dura i pre­fe­ria caçar sar­gan­ta­nes (o futurs dracs) que sal­var prin­ce­ses. L’any vinent, més.