Descobrir la Copa

Tot­hom ha coin­ci­dit que la diada de Sant Jordi de diven­dres va ser el pri­mer acte amb regust de pre­pandèmia. Car­rers plens a ves­sar, som­riu­res i ulls d’il·lusió de la majo­ria per reviure una tra­dició tan nos­trada i tan maca com és rega­lar cul­tura i rega­lar amor amb els lli­bres i roses que ens vam inter­can­viar entre tots. Només les mas­ca­re­tes i el gel hidro­al­cohòlic ens recor­da­ven que encara tenim el coro­na­vi­rus entre nosal­tres i que tot just una de cada qua­tre per­so­nes ja ha rebut una dosi de la vacuna. Una gran jor­nada que també va ser­vir per redes­co­brir la Copa. Un espai que durant molts anys s’ha iden­ti­fi­cat pràcti­ca­ment només amb les bar­ra­ques de Fires es va rei­vin­di­car com un espai molt útil per a altres acti­vi­tats. Els dub­tes expres­sats per lli­bre­ters i flo­ris­tes de si l’espai que­dava allu­nyat dels recor­re­guts habi­tu­als van que­dar esvaïts per les cues que s’hi van for­mar durant tota la jor­nada i amb un accés àgil un cop posat l’impres­cin­di­ble gel. El temps hi va aju­dar, un dia esplèndid però no gaire calorós va con­ver­tir en ideal un espai forçat per la pandèmia. L’alcal­dessa, Marta Madre­nas, ja adme­tia el mateix dia que si la resta d’impli­cats ho veien bé es podia estu­diar en pro­pers anys man­te­nir la ubi­cació. Faci­lita que la gent de fora tin­gui apar­ca­ments més pro­pers, com són els de la Copa, Sant Ponç o el sec­tor de Fon­ta­jau. Alguns temien que el canvi de lloc deixés el cen­tre de la ciu­tat buit, però Girona va bullir tota la jor­nada, els res­tau­rants van poder tre­ba­llar molt –tot i les res­tric­ci­ons horàries i d’afo­ra­ment– i els comerços també van fer bon calaix. També les enti­tats mos­tra­ven satis­facció en l’ombrívol pas­seig de la Devesa. En cas de calor extrema ja a l’abril, l’espai entre la Copa i la plaça de les Bot­xes també per­me­tria com­plir la tra­dició i fer-ho arre­ce­rats dels raigs més potents. Sant Jordi va ser­vir per redes­co­brir l’espai de la Copa i des­con­ges­ti­o­nar el Barri Vell de la ciu­tat. Els can­vis sem­pre fan por. La ubi­cació del mer­cat biset­ma­nal fa anys que també porta con­trovèrsia i el canvi no arriba. La pandèmia va forçar el canvi per Sant Jordi i gai­rebé tot­hom va que­dar satis­fet i va redes­co­brir un espai a tocar de la Devesa. Pot­ser toca can­viar de lloc el mer­cat i, mal­grat les pors i les temen­ces, la prova podria ser un èxit.