Flors i mascaretes

Con­ti­nuem en pandèmia, encara que no ho sem­bli. Veiem les imat­ges dels joves fent fes­tes just aca­bar el toc de queda, sense man­te­nir distàncies per a res i molts d’ells sense mas­ca­re­tes. Ja podem anar a sopar, però als tríptics de Salut indi­quen que el perill de con­tagi és entre mode­rat i alt si l’àpat el fem a l’inte­rior. La vida se’ns torna a obrir al davant i és neces­sari que sigui així, però ara hem d’apel·lar al seny dels cata­lans, més que no pas a la rauxa. Algu­nes xifres millo­ren, però no totes i cal ser cau­te­lo­sos. Una ober­tura que ha coin­ci­dit amb el pri­mer cap de set­mana de flors a Girona. No sé a vostès, però pas­se­jar pel Barri Vell de Girona amb una gen­tada al vol­tant s’acaba fent estrany. Hi ha molta menys gent de la que estàvem habi­tu­ats a veure abans de la pandèmia; però, tot i així, com­par­tir de nou l’espai amb cen­te­nars o milers de per­so­nes genera certa angoixa per­so­nal. És sabut que la ment humana ja genera aquests com­por­ta­ments. També cal dir que l’expe­ri­ment obli­gat per la pandèmia de fer entra­des i sor­ti­des i direc­ci­ons úniques en ponts o car­rers estrets com ara el de la Força ha apro­vat amb nota aquests pri­mers dies i no m’estra­nya­ria que, com va pas­sar per Sant Jordi, la nova mobi­li­tat es pugui man­te­nir en noves edi­ci­ons per garan­tir una cir­cu­lació més fluida. Només un parell d’esto­nes s’ha hagut de tan­car l’accés perquè s’havia arri­bat al límit de 10.000 per­so­nes a l’inte­rior del Barri Vell de Girona. Mal­grat tot, cal tenir pre­sent entre tots ple­gats que encara hi ha dues de cada tres per­so­nes de més de 16 anys que no hem rebut cap dosi de la vacuna i que tot just un 15% estan immu­nit­za­des, si bé és cert que és la ciu­ta­da­nia més gran i, per tant, de major risc. El nom­bre de per­so­nes a les uni­tats de cures inten­si­ves encara està per sobre de la qua­ran­tena i les morts per Covid con­ti­nuen pro­duint-se, 16 en l’última set­mana. Just abans de l’estiu, si les fir­mes far­macèuti­ques com­plei­xen, arri­ba­rem a un esce­nari millor per actuar tots encara més tran­quils. Pot­ser no cal que actuem amb la por amb què qui més qui menys va afron­tar el coro­na­vi­rus ara fa un any i escaig, però amb les xifres a la mà, i fins que la vacu­nació no arribi a pràcti­ca­ment tot­hom, faríem bé de gau­dir al màxim cada dia, però fer-ho amb el seny oportú perquè d’aquí a unes set­ma­nes ningú ho hagi de lamen­tar.