Jerusalem

Una vegada vaig ser a Jeru­sa­lem i una meva amiga jueva, que viu a Tel-Aviv, em va dur al Mur de les Lamen­ta­ci­ons, però també al mur que, per a ver­go­nya seva, l’estat d’Israel anava cons­truint a Cis­jordània amb el pre­text d’evi­tar els atacs ter­ro­ris­tes, però sense cap mira­ment amb els ter­renys que, amb les seves oli­ve­res, sos­te­nien els pales­tins. També recordo veure, a la “ciu­tat vella” de Jeru­sa­lem, uns jueus pobres, que habi­ta­ven cases com­pra­des per jueus rics, cus­to­di­ats per sol­dats isra­e­li­ans: una manera d’ocu­par el ter­ri­tori per pro­cla­mar-hi la capi­ta­li­tat de l’estat men­tre que, això també m’ho va ense­nyar la meva amiga, els jueus no para­ven de cons­truir edi­fi­cis a Jeru­sa­lem Est. El cas és que a la “ciu­tat vella”, dilluns pas­sat, àrabs isra­e­li­ans van mani­fes­tar-se en con­tra de la mani­festa repressió poli­cial per part d’Israel.

Es con­si­dera que aquesta mani­fes­tació és a l’ori­gen de la violència (bom­bar­de­jos, enfron­ta­ments i lin­xa­ments) que, havent-n’hi sem­pre en aquest pol­vorí, ha explo­tat els dar­rers dies a les ciu­tats coha­bi­ta­des amb milers de ferits i prop d’un cen­te­nar de morts. Sí, la violència l’exer­cei­xen uns i altres, però només dir que les vícti­mes pales­ti­nes són deu vega­des més que les isra­e­li­a­nes. Com sem­pre. També com sem­pre, tots els orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals es mos­tren tan impo­tents com inútils. I, a més, hi ha els EUA, amb la seva nova ambai­xada a Jeru­sa­lem, com a part del pro­blema, tal com evi­den­cia aquesta decla­ració de la Casa Blanca: “Tota la res­pon­sa­bi­li­tat d’aques­tes morts recau en Hamas, que, de manera cínica i inten­ci­o­nada, ha pro­vo­cat la res­posta d’Israel, que té dret a defen­sar-se.” De manera cínica i inten­ci­o­nada, diuen.