La petjada del 15-M

“Sense casa, sense feina, sense pensió, sense por”, deien les pan­car­tes que por­ta­ven els joves quan fa 10 anys van inun­dar les pla­ces de les ciu­tats recla­mant menys pre­ca­ri­e­tat i més democràcia. El movi­ment 15-M ha dei­xat pet­jada però en aquesta dècada la seva situ­ació no ha expe­ri­men­tat gai­res can­vis i han hagut d’afron­tar les dues cri­sis més greus que ha patit Europa. Deso­cu­pats, amb tre­balls tem­po­rals, mal pagats, fugint a l’estran­ger i sense poder-se inde­pen­dit­zar... La pre­ca­ri­e­tat s’està cro­ni­fi­cant més enllà dels 30 anys i sense noves gene­ra­ci­ons que cotit­zin es posa en perill el sis­tema de pro­tecció social. He d’assu­mir com una rea­li­tat irre­ver­si­ble que el meu fill serà la pri­mera gene­ració en segles que viurà pit­jor que la dels seus pares.