Qui pagarà les autopistes?

L’any 2018 el nou Minis­tre de Trans­ports José Luis Ábalos va anun­ciar la no reno­vació de les con­ces­si­ons d’explo­tació de les auto­pis­tes espa­nyo­les. Això sig­ni­fi­cava l’alli­be­ra­ment dels peat­ges a mida que anes­sin expi­rant els con­trac­tes, amb la pro­gres­siva incor­po­ració de les auto­pis­tes a la xarxa viària que ges­ti­ona l’Estat. Des de lla­vors, s’han aixe­cat els peat­ges a l’AP1, entre Vitòria i Bur­gos, a l’AP4 entre Cadis i Sevi­lla i a l’AP7, entre Tar­ra­gona i Ala­cant. El pro­per dia 1 de setem­bre d’enguany s’afe­gi­ran l’AP2, entre Sara­gossa i El Ven­drell, i els trams de l’AP7 entre Tar­ra­gona i La Jon­quera i Mont­meló i El Papiol. Això també afec­tarà algu­nes vies de paga­ment que pas­sa­ran a ser com­petència de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Ningú no dubta de la rellevància d’aquest canvi viari per a la mobi­li­tat, par­ti­cu­lar­ment a Cata­lu­nya on l’AP7 pre­senta un volum de trànsit ele­vadíssim.

Ini­ci­al­ment es va pre­veure incloure el cost de la con­ser­vació de les auto­pis­tes dins els Pre­su­pu­es­tos Gene­ra­les del Estado. Però més enda­vant el govern espa­nyol ha pre­sen­tat un pla de finançament de les infra­es­truc­tu­res viàries, atès que això és una con­dició de Brus­sel·les per a con­ce­dir els fons Next Gene­ra­tion. S’ha pro­po­sat la implan­tació d’un sis­tema de paga­ment dels usu­a­ris mit­jançant vinye­tes, que han de ser­vir per a sufra­gar els cos­tos de man­te­ni­ment de la xarxa de car­re­te­res i per a cobrir els cos­tos deri­vats de les exter­na­li­tats nega­ti­ves asso­ci­a­des. Segons aquest pla, els usu­a­ris paga­rien en funció dels kilòmetres recor­re­guts, de forma simi­lar al que s’està fent en altres països euro­peus.

El paga­ment de les auto­pis­tes sem­pre ha estat molt con­tro­ver­tit a Espa­nya. El sis­tema de peat­ges no ha estat gene­ra­lit­zat en tot el ter­ri­tori, i tam­poc ha per­se­guit la redis­tri­bució ter­ri­to­rial de la renda. De fet, algu­nes vies trans­cor­ren per zones econòmica­ment dinàmiques que no han estat de paga­ment, i altres han estat de paga­ment tot i transcórrer per zones no tan dinàmiques. El resul­tat és un per­ju­dici per a alguns ter­ri­to­ris, on els indi­vi­dus i el sis­tema pro­duc­tiu han supor­tat uns cos­tos de trans­port supe­ri­ors sense cap mena de jus­ti­fi­cació econòmica ni social.

El man­te­ni­ment de la xarxa de car­re­te­res s’ha de finançar d’alguna forma. Es pot recórrer a fons públics, és a dir, als ingres­sos deri­vats de la recap­tació d’impos­tos. Això vol­dria dir que el prin­cipi pre­va­lent és la ’capa­ci­tat de paga­ment’ (qui té més, paga més per les auto­pis­tes, atès que paga més impos­tos). L’alter­na­tiva del Gobi­erno sem­bla que es decanta pel prin­cipi ’del bene­fici’ (qui es bene­fi­cia de les auto­pis­tes, paga la vinyeta). Si aquesta segona opció s’aplica de forma gene­ra­lit­zada, garan­tirà indub­ta­ble­ment un sis­tema més equi­ta­tiu i més efi­ci­ent que el vell model de peat­ges selec­tius.