Era el moment

Si hi ha algú capaç de dri­blar les pro­me­ses, els com­pro­mi­sos i les parau­les dona­des aquest és José Luis Rodríguez Zapa­tero. Ho ha demos­trat els últims anys i sobre­tot després d'aquell ja històric “Apro­varé l'Esta­tut que surti del Par­la­ment de Cata­lu­nya...”. L'experiència ha evi­den­ciat que, no només no el va donar per bo, sinó que les Corts espa­nyo­les es van encar­re­gar de pas­sar-li el famós ribot d'Alfonso Guerra. Una tiso­rada que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha aca­bat de rema­tar ara amb un menys­preu màxim cap a una llei orgànica refe­ren­dada pel poble de Cata­lu­nya. Quina cre­di­bi­li­tat té el com­promís donat ahir al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en el sen­tit que farà els ges­tos que per­me­tin recu­pe­rar els punts muti­lats pel Cons­ti­tu­ci­o­nal? I encara més quan Rodríguez Zapa­tero –a través de María Teresa Fernández de la Vega– no con­creta res de res. Ni la llista de les pos­si­bles lleis a refor­mar, ni tam­poc el calen­dari.

El pro­blema és que l'exigència cata­lana li arriba amb la veu molt prima, gai­rebé inau­di­ble. El clam que es va poder sen­tir el 10-J en la mani­fes­tació mul­ti­tu­dinària de Bar­ce­lona no s'ha traduït en una demanda ferma del govern i molt menys dels par­tits. Les for­ces van for­jar una uni­tat de mínims al Par­la­ment i han estat inca­pa­ces de tras­lla­dar-la al Congrés.

I en aquest epi­sodi el PSC té un paper pro­ta­go­nista. Els soci­a­lis­tes cata­lans no s'han atre­vit a por­tar a la cam­bra baixa espa­nyola allò que va pro­po­sar el seu pri­mer secre­tari i pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. I això que només era el preàmbul de l'Esta­tut, que el Congrés ja havia votat una vegada. El PSC es va escu­dar al dar­rere d'un text assu­mi­ble pel PSOE perquè supo­sa­da­ment era una “pro­posta gua­nya­dora” que, a l'hora de la veri­tat, va rebre un sonor semàfor ver­mell de la resta de grups. El resul­tat: no hi ha hagut rebuig de la sentència del TC a Madrid.

El PSC, que sem­pre ha defen­sat que quan calgués es dife­ren­ci­a­ria del PSOE, no ho ha fet en el moment clau. I ho reco­nei­xen alguns dels seus com ara Antoni Cas­tells i Mont­ser­rat Tura. Joan Fer­ran defen­sava que al PSC li va millor ser amb el PSOE, que no des­mar­car-se'n. Com a mínim, algú parla clar.