Mayerling

Quan acon­se­guei­xes sor­tir de la inter­mi­na­ble perifèria de Viena, una car­re­tera sinu­osa que s'enfila et con­du­eix fins a Mayer­ling, el pavelló de caça dels empe­ra­dors d'Àustria. Aquell dis­cret recinte que sor­geix en un revolt va ser esce­nari d'un epi­sodi sag­nant. L'arxi­duc Rudolf d'Habs­burg, hereu de Fran­cesc Josep i de Sissí, casat per raons d'estat amb Este­fa­nia de Bèlgica, s'hi va refu­giar el 30 de gener del 1889 amb la seva amant Maria Vet­sera, després de l'ultimàtum patern perquè trenqués aque­lla relació. Allà va matar l'amant, que encara no tenia setze anys, i es va suïcidar. Ara el fet podria ser pre­sen­tat com un cas de violència de gènere, però en rea­li­tat va ser una tragèdia històrica, el començament de la fi de l'imperi aus­tro­hon­garès.

L'ocul­tació de la mort, vol­guda per evi­tar l'escàndol, va des­fer­mar la ima­gi­nació popu­lar i, de lla­vors ençà, s'han expli­cat dot­ze­nes de ver­si­ons dife­rents d'aquell tem­pestuós final. Entorn d'ell s'han escrit novel·les romànti­ques, cròniques detec­ti­ves­ques i teo­ries científiques. Terence Young va recons­truir el mag­ni­cidi en una pel·lícula poc afor­tu­nada, men­tre que Clau­dio Magris ha dedi­cat a aquesta “pobra i ten­dra història” cinc pàgines memo­ra­bles d'El Danubi.

L'ira de l'empe­ra­dor davant l'atro­ci­tat del seu fill va fer tren­car en dos el pavelló de caça per incrus­tar-hi al bell mig una cape­lla neogòtica en què un estol de car­me­li­tes havien de resar eter­na­ment per l'ànima dels malau­rats difunts. Així es pot veure ara aquell edi­fici estrany i soli­tari, immer­git en un silenci glaçat. Als seus peus, s'hi este­nen els prats verds com una enorme catifa fins al fons d'una vall càlida i ubèrrima. Fa angúnia cons­ta­tar que una escena tan patètica tingués com a teló de fons un esce­nari tan idíl·lic. Quan van sonar els trets fatals, a Mayer­ling, el pai­satge majestuós no es va immu­tar. És una demos­tració extrema de com la natura, serena, con­tem­pla impàvida i impas­si­ble les estri­dents bar­ba­ri­tats dels humans.