La repressió que no cessa

Quina bes­ti­esa! Però als jut­ges no els ha tre­mo­lat la mà a l’hora de con­dem­nar ahir a cinc anys de presó l’acti­vista inde­pen­den­tista Mar­cel Vivet, acu­sat de desor­dres públics, atemp­tat a l’auto­ri­tat i lesi­ons a un mosso d’esqua­dra durant una pro­testa con­tra una mani­fes­tació del sin­di­cat poli­cial Jusa­pol a la Via Laie­tana de Bar­ce­lona el setem­bre del 2018.

Segur que ho recor­deu, tot de guàrdies civils i poli­cies naci­o­nals, mòmies dis­fres­sa­des i fei­xis­tes cele­brant a Bar­ce­lona, gai­rebé un any després, la repressió poli­cial de l’1-O. Segur que a la mani­fes­tació hi havia uns quants dels agents als quals no els havia fet res, un any abans, tren­car l’esquena o el cap als votants pacífics del referèndum.

Des­fi­la­ven per Bar­ce­lona com per­do­na­vi­des, tore­ros, menys­pre­ant l’exer­cici democràtic del poble que els havia sobre­pas­sat (encara bus­quen les urnes) i al qual no havien dub­tat a repri­mir com en les millors èpoques del fran­quisme que tant sem­blen enyo­rar.

Aquell dia, la poli­cia cata­lana va haver de pro­te­gir el “dret de mani­fes­tació” (quina para­doxa) dels seus col·legues, però no van poder impe­dir que una munió de ciu­ta­dans ocu­pes­sin abans la plaça de Sant Jaume per evi­tar així que el des­a­fi­a­ment encara fos més gran. Van haver de mar­xar, doncs, Via Laie­tana avall, on un altre grup va pro­tes­tar i es va enfron­tar als Mos­sos. Com solen fer sovint quan es tracta de defen­sar els fei­xis­tes, alguns agents van actuar amb indis­si­mu­lada joia.

Els mani­fes­tants van tirar pols de colors als agents i van for­ce­jar-hi, sense massa èxit, una estona. Res que no hàgim vist en mol­tes altres oca­si­ons aquí i a molts altres països democràtics. D’aque­lla pro­testa, però, en ve l’exa­ge­rada i total­ment fora de lloc con­demna d’ahir a Mar­cel Vivet.

Cinc anys de presó! Per una mani­fes­tació. Cinc anys de presó! Defi­ni­ti­va­ment, alguns jut­ges i fis­cals i l’acu­sació pública de la Gene­ra­li­tat han per­dut del tot el sen­deri. Ja poden anar par­lant de concòrdia. Men­tre alguns fan la gara-gara al rei, els exe­cu­tors de la repressió no s’atu­ren.