Opinió

Els camins de Macron

No té cap sentit tancar camins per aïllar i separar pobles germans i la seva gent

El 1989 a Europa hi havia només dos murs, el de Berlín i el de l’Uls­ter; 32 anys més tard el nom­bre de murs i tan­ques s’ha incre­men­tat arreu, supo­sa­da­ment per tallar el pas de migrants i pre­sump­tes ter­ro­ris­tes. Són murs de les fron­te­res exter­nes de la Unió Euro­pea. A aquest tan­ca­ment de fron­te­res exter­nes, ara cal afe­gir-hi el tan­ca­ment i l’obs­trucció de dife­rents pas­sos, camins i car­re­te­res històriques entre la Cata­lu­nya del Nord i el Prin­ci­pat, con­tra­ve­nint de manera fla­grant al Trac­tat de Schen­gen. Una decisió política i uni­la­te­ral del govern de Macron (el de la plan­to­fada), adop­tada amb el vis­ti­plau de les auto­ri­tats espa­nyo­les.

S’ha bar­rat al pas al coll de Banyuls, que comu­nica Espo­lla amb Banyuls de la Marenda; al coll de Man­re­lla, entre la Vajol i Morellàs i les Illes; al pont del riu Major entre Maçanet de Cabrenys i Cos­toja, i en dues vies de la Cer­da­nya que comu­ni­quen Àger i Puig­cerdà amb l’Alta Cer­da­nya. Les pro­tes­tes dels alcal­des i cen­te­nars de veïns només han acon­se­guit que es reobrís el pas de Cos­toja, una car­re­tera amb molta història. Ernest Lluch, Lluís Maria de Puig i Fran­cesc Fer­rer es pas­se­ja­ven a Tapis, entre finals dels anys setanta i prin­ci­pis dels vui­tanta, pel tram de car­re­tera que el govern de la República no va poder aca­bar el 1936 i posa­ven fil a l’agu­lla perquè el 1995 es pogués inau­gu­rar la nova car­re­tera. Anys més tard, el 2016, la Dipu­tació de Girona va con­ver­tir l’antic camí entre Espo­lla i Banyuls en car­re­tera. L’altre pas, el del coll de Man­re­lla, que enllaça les Illes (Valles­pir) i la Vajol (Alt Empordà), també té la seva història i un nom, el de Miquel Giralt. Alcalde de la Vajol per ERC entre el 1979 i el 1999, Miquel Giralt va llui­tar durant molts anys per man­te­nir aquest pas obert, espe­ci­al­ment quan fur­ti­va­ment la pre­fec­tura de Per­pinyà hi feia una rasa o hi posava roques per bar­rar la ruta. Els tres punts, camins d’exili al seu moment, i con­nexió habi­tual de comu­ni­cació entre veïns i fami­li­ars de les dues ban­des, no té cap sen­tit tan­car-los, per aïllar i sepa­rar aquests pobles i la seva gent. La decisió del govern francès només pot res­pon­dre a l’entrega d’Emma­nuel Macron (el de la plan­to­fada) a allò que des de l’extrema dreta reclama Marine Le Pen quan diu: “Amb la greu amenaça ter­ro­rista que pesa sobre nosal­tres, hem de poder con­tro­lar qui entra per poder expul­sar els que repre­sen­ten un perill.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia