Tribuna
És un tribunal?
Mai com ara, havíem sentit a parlar tant del Tribunal de Cuentas. Des de fa un parell d’anys, dia sí i dia també, surt la notícia que ha imposat sanció econòmica a tal o qual institució o persona de l’àmbit del Procés. Últimament, però, la seva activitat sancionadora ha assolit límits inimaginables. Val la pena llegir l’informe que Òscar Palau fa a El Punt Avui del dia 6 de juny sobre l’exhaustiu informe de 722 pàgines que ha fet públic el Tribunal de Cuentas. És vergonyós, injust i esbiaixat, i són falses les conclusions a què arriba el voluminós informe.
1. Què és el Tribunal de Cuentas. És l’òrgan que té com a objectiu la fiscalització del sector públic, així com l’enjudiciament de la responsabilitat comptable. Té, per tant, una doble funció: la fiscalitzadora i la jurisdiccional. En aquest sentit, jutja i té potestat d’executar allò que s’ha jutjat en l’àmbit de la responsabilitat comptable. No és un tribunal de justícia sinó un tribunal administratiu.
2. Elecció i membres. El Tribunal de Cuentas el componen 12 membres, elegís 6 pel Congreso de Diputados i 6 pel Senado. Sempre per 3/5 parts de les dues cambres. Són elegits per a un mandat de nou anys. Els consellers actuals foren elegits el 2012. Aquest any, per tant, finalitzen mandat. Cal recordar que al 2012, tant al Senado com al Congreso de Diputados, el PP tenia majoria absoluta. De fet, la pràctica totalitat dels membres del Tribunal de Cuentas són o del PP o del PSOE. La majoria, però, provenen de les files del PP. Per tant, és un tribunal molt polititzat i totalment esbiaixat cap a posicions molt dretanes i espanyolistes. Ha demostrat de forma palesa el seu anticatalanisme.
3. Actuació: no para d’ imposar multes i sancions a tots els líders del Procés. La seva actuació és demolidora. És un espoli a famílies i a institucions. Ha citat a declarar, aquest mes de juny, Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell, Jordi Soler, i fins a 36 alts càrrecs del Govern tant d’Artur Mas com de Carles Puigdemont. El Tribunal de Cuentas pretén que paguin les despeses de la política exterior de la Generalitat des del 2011 fins al 2017. Les multes poden ser milionàries, sense cap dubte; pretenen arruïnar, encara més, els líders empresonats, exiliats o inhabilitats, les seves famílies i molts d’altres que vindran. De fet, ja han imposat i cobrat sancions també milionàries a dirigents del govern d’Artur Mas pel 9-N.
4. Aquesta activitat fiscalitzadora dels comptes públics s’ha produït o es produeix en altres indrets de l’Estat espanyol? S’han imposat multes i sancions a Andalusia, la Comunitat Valenciana, la Comunitat de Madrid, a l’Ajuntament de Madrid o en tantes d’altres entitats públiques que judicialment han tingut greus problemes, fins i tot sentències de presó per malversació? Tot això no ho coneixem. Si se n’han posat no s’han fet públiques. Per tant, costa molt d’entendre la seva imparcialitat. Millor dit, es pot afirmar que no és imparcial.
5. A Les decisions sancionadores que està imposant el Tribunal de Cuentas s’hi pot presentar recurs? I on? O simplement, s’ha de pagar i callar? Artur Mas, per exemple, té el seu habitatge particular embargat. Qui pot parar tanta crueltat i venjança sancionadora?
6. La Generalitat, el Parlament de Catalunya, no haurien d’aixecar la veu per a denunciar on sigui tanta venjança? President Aragonès, vicepresident Puigneró, presidenta Borràs, per què no us planteu? Hem de recordar que només és un tribunal administratiu. El Govern i el Parlament difícilment poden fer gaire res davant de sentències judicials. Però poden intervenir davant del Tribunal de Cuentas. No seria hora de denunciar des de les màximes autoritats democràtiques de Catalunya tanta vergonya? Per què el Parlament no fa una declaració en aquest sentit, igual que n’ha fet contra la monarquia borbònica?
7. On van els diners de les sancions? Qui els administra? És que és un secret d’estat?
