L’entrada sud

Fa massa anys que l’entrada sud de Girona és un desori. Des de la marxa de les acti­vi­tats indus­tri­als que hi havia fins avui, el sec­tor s’ha anat dete­ri­o­rant, alguns espais han estat ocu­pats per per­so­nes que hi dor­men i ho han con­ver­tit en casa seva i s’han fet gra­fits a pràcti­ca­ment cada centímetre de façana. I aquesta imatge és la pri­mera que té el visi­tant que entra pel sud de la ciu­tat. No sé vostès, però jo recordo l’arri­bada a l’illa de Malta com si m’hagues­sin trans­por­tat a anys enrere o arri­bar a la ciu­tat de Nàpols per un dar­rere caòtic i brut que ja no em va ins­pi­rar con­fiança. És cert que l’única cul­pa­ble d’aquesta situ­ació ha estat l’eco­no­mia. El pro­jecte urbanístic que havia de can­viar com un mitjó aquesta entrada de la ciu­tat es va vola­ti­lit­zar amb la crisi econòmica mun­dial del 2008.

Ara, però, som en un altre estadi. Les obres del nou edi­fici de Clínica Girona poden ser­vir de cata­lit­za­dor perquè tot el sec­tor torni a mirar cap al futur i s’oblidi del seu pas­sat indus­trial. Una inversió pri­vada ho farà pos­si­ble, però cal adme­tre que el movi­ment polític atra­ient aquest nou edi­fici que d’entrada anava a For­nells ara serà clau per a la recon­versió. Diver­sos grups de res­tau­ració ja tre­ba­llen per obrir a tocar de la nova clínica i això per­metrà que el dina­misme ultra­passi el feno­men urbanístic. El pro­jecte ori­gi­nal pre­veu la cons­trucció d’un edi­fici de 15 plan­tes que per­metrà rever­tir com un mitjó tot aquest espai d’entrada a la ciu­tat. Dar­rere de Clínica Girona ja s’espera que els inver­sors pri­vats hi vegin negoci a desen­vo­lu­par el sec­tor, un dels últims punts de crei­xe­ment resi­den­cial de la ciu­tat de Girona. Tam­poc podem pas­sar per alt que aquesta reur­ba­nit­zació es va plan­te­jar quan encara crèiem que se soter­ra­ria el tren con­ven­ci­o­nal i es podria con­nec­tar el sec­tor amb el barri de Sant Narcís.

És ara, però, quan el govern també ha de pla­ni­fi­car com vol que sigui aquest car­rer de Bar­ce­lona. Pot­ser és ara que s’ha de pre­veure que en una dècada aquest car­rer sigui de sor­tida de la ciu­tat i que l’entrada es faci pel car­rer Mig­dia o per Reg­gio Emi­lia i Peri­cot. És ara quan cal tenir clar l’horitzó per després poder arri­bar-hi. I no els ama­garé que la meva pre­visió per aquesta columna d’avui era poder par­lar de fut­bol, però millor que ho dei­xem aquí.