Opinió

Keep calm

L’unionisme no existeix

L’altre dia, Inés Arri­ma­das es quei­xava a Pedro Sánchez, des del seu escó al Congrés, que el govern d’Espa­nya els havia tor­nat a aban­do­nar. “El govern d’Espa­nya ens ha tor­nat a humi­liar. El govern d’Espa­nya ha tor­nat a con­fon­dre el sepa­ra­tisme amb Cata­lu­nya.” Un lament ben curiós perquè ella mateixa va ple­gar de la política cata­lana fa un parell d’anys, quan li va sem­blar que havia de seguir l’iti­ne­rari d’Albert Rivera i aban­do­nar la política de províncies –segons lec­tura pròpia– per ins­tal·lar-se a Madrid a inten­tar tocar poder de veri­tat. El fet és que els líders dels par­tits uni­o­nis­tes aca­ben aban­do­nant Cata­lu­nya quan en tenen l’opor­tu­ni­tat. Al PSC ha estat una tra­dició molt con­so­li­dada, sobre­tot tenint en compte que quan governa el PSOE sem­pre s’hi reser­ven un o dos minis­te­ris com a pas­ta­naga clàssica per als més espa­vi­lats de la franquícia cata­lana. Des dels temps de Narcís Serra i Ernest Lluch fins als de Sal­va­dor Illa i Miquel Iceta, una dot­zena de soci­a­lis­tes cata­lans han com­pro­vat la sua­vi­tat de les buta­ques minis­te­ri­als. El PP no és tan esplèndid amb els seus cata­lans, però entre els temps de Josep Piqué i els de Dolors Mont­ser­rat, Aznar i Rajoy van impor­tar una petita quan­ti­tat de cata­lans, amb un espe­cial pro­ta­go­nisme de Jorge Fernández Díaz. En defi­ni­tiva, la rea­li­tat és que, política­ment, l’uni­o­nisme català ni exis­teix a Cata­lu­nya ni se’l pre­nen seri­o­sa­ment a Madrid. El PSC, el PP català i Ciu­ta­dans –per no par­lar de Vox– tenen dele­ga­ci­ons pro­vin­ci­als i en dis­po­sen amb total lli­ber­tat, sense que se’ls passi pel cap dia­lo­gar-hi ni con­sul­tar-ne les opi­ni­ons. Com diu Inés Arri­ma­das, Cata­lu­nya és repre­sen­tada gai­rebé en exclu­siva per l’inde­pen­den­tisme, l’única opció política arti­cu­lada i amb pro­grama i lide­rat­ges pro­pis. A l’altra banda, la lluita con­tra l’inde­pen­den­tisme és cosa de fun­ci­o­na­ris, siguin jut­ges o poli­cies I per això els elec­tors uni­o­nis­tes man­dre­gen des­pre­o­cu­pa­da­ment, des del sofà de casa, quan els canals de Madrid els con­ce­dei­xen, cada matí, el títol de màrtirs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia