De bous i flamencs

La via lliure que el govern ha donat a la cele­bració de les fes­tes majors, revet­lles i altres actes popu­lars com­porta també l’inici, després d’un any i mig d’atu­rada, dels tra­di­ci­o­nals i des de fa temps con­tro­ver­tits cor­re­bous, una tra­dició ben pre­sent a les Ter­res de l’Ebre (dels 36 muni­ci­pis que els tenen regu­lats per llei, 26 són a les Ter­res de l’Ebre). Aquest cop les fes­tes amb bous han començat amb una sen­sació agre­dolça, tal com reco­nei­xia l’Agru­pació de Comis­si­ons i Penyes Tau­ri­nes, per l’enves­tida greu que va patir un dels reta­lla­dors, diven­dres a l’Ampo­lla, i per un altre jove que va resul­tar ferit lleu per un embat del bou, dis­sabte. Però més enllà aquests fets tris­tos, la represa dels actes tau­rins ha reo­bert el debat sobre per què en ple segle XXI con­ti­nuem tra­ient els bous a la plaça, els bous al car­rer o els bous cap­llaçats o embo­lats. Un debat, diuen els defen­sors d’aquesta tra­dició, que sem­pre obren “els de fora”, de qui cri­ti­quen els atacs malin­ten­ci­o­nats a la tra­dició. Una tra­dició, però, no pot ser into­ca­ble. I ja és hora que tant els d’allà com els de fora, tant els ani­ma­lis­tes que posen el crit al cel pel supo­sat mal­trac­ta­ment ani­mal com els seus defen­sors i, sobre­tot, els repre­sen­tants polítics, a qui sem­pre ha fet fere­dat aquest debat per no per­dre ren­di­bi­li­tat elec­to­ral, s’hi posin de veri­tat i ana­lit­zin si tenen sen­tit aquests actes tau­rins per la soci­e­tat d’avui. “S’ha demos­trat que econòmica­ment dona més diners foto­gra­fiar un fla­menc que matar-lo i aquesta és la direcció on hem d’anar”, va decla­rar ahir el por­ta­veu de l’Asso­ci­ació Tots Som Poble, d’Amposta.