L’associacionisme cultural

La soci­e­tat civil, orga­nit­zada en base al que s’ano­mena ter­cer sec­tor, desen­vo­lupa un paper molt impor­tant en la difusió i la dina­mit­zació cul­tu­ral. Vull rei­vin­di­car la feina que fan les asso­ci­a­ci­ons, les orga­nit­za­ci­ons i les agru­pa­ci­ons sense ànim de lucre, que, segons estu­dis estadístics rea­lit­zats, repre­sen­ten la gens menys­pre­a­ble quarta part dels agents cul­tu­rals del nos­tre ter­ri­tori. Tots els ciu­ta­dans que es reu­nei­xen entorn d’aquests models par­ti­ci­pa­tius merei­xen ser con­si­de­rats autèntics acti­vis­tes del desen­vo­lu­pa­ment cul­tu­ral del país.

Després de superar els anys del fran­quisme, l’asso­ci­a­ci­o­nisme cul­tu­ral va expe­ri­men­tar un autèntic renai­xe­ment durant la tran­sició democràtica, però sem­bla que els anys noranta del segle pas­sat i la pri­mera dècada del XXI han estat els de màxim crei­xe­ment.

Segons dades de l’Ides­cat de l’any 2020, les asso­ci­a­ci­ons cul­tu­rals, en sen­tit ampli, han asso­lit la xifra de 34.261 a tot Cata­lu­nya. Sin­gu­lar­ment, les comar­ques de Girona, després de l’àrea metro­po­li­tana, són les sego­nes en el rànquing, amb un 11,43 % del total català.

Les dades, però, són fre­des i no reflec­tei­xen la rea­li­tat del fun­ci­o­na­ment intern d’aques­tes asso­ci­a­ci­ons, en espe­cial en allò que fa al grau d’impli­cació de les per­so­nes i les fonts de finançament. Pel que fa al com­promís per­so­nal, tots hauríem de saber que aques­tes acci­ons exi­gei­xen un autèntic volun­ta­riat i un cert sacri­fici. En allò que fa al finançament, les estadísti­ques tam­poc mos­tren els esforços que cal fer per merèixer les sub­ven­ci­ons de les admi­nis­tra­ci­ons, perquè els ingres­sos de quo­tes de socis són limi­tats.

A tot això s’hi afe­geix el que podríem ano­me­nar crisi del model asso­ci­a­ci­o­nista tra­di­ci­o­nal. Tot i que sem­bla que el dina­misme del sec­tor no decau, sí que han can­viat la demanda, els interes­sos i la manera de fer de la soci­e­tat actual.

Les asso­ci­a­ci­ons d’antiga cre­ació estan cai­guda lliure si no es reno­ven. És un autèntic repte pro­cu­rar que aques­tes no des­a­pa­re­guin. Algú ha con­si­de­rat que la solució està en la neces­si­tat d’inte­grar els nous cata­lans, en la supressió de les bar­re­res de gènere i en el fet de tro­bar la manera d’acon­se­guir el relleu gene­ra­ci­o­nal. Van per aquí les coses?