Maletes buides

Avui s’ini­cia un nou capítol de la història repe­tida d’aque­lles dècades en què els polítics cata­lans viat­ja­ven a Madrid amb una maleta plena de deman­des i greu­ges i tor­na­ven amb un sac d’engru­nes a curt ter­mini, mit­jos tras­pas­sos –torna Roda­lies i 55 més– i mol­tes pro­me­ses a canvi de suport al Congrés, on ara Sánchez hi rein­ci­dirà amb els pres­su­pos­tos. Tots en sabem el final. Ompli­rem espai als mit­jans, s’aca­barà l’agost, espe­ra­rem con­cre­ci­ons i després els ompli­rem amb una taula de diàleg, de nego­ci­ació o com n’hi vul­guin dir, que no pre­sa­gia res més que parau­les bui­des. A l’Estat tot els surt de franc, també els incom­pli­ments de sentències dels tri­bu­nals, i aquí no passa res. Tot queda a casa, res de nou.