La diabòlica cançó de l’estiu

Los Dia­blos són vius! El grup de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat està cele­brant els 50 anys del seu gran èxit, Un rayo de sol, amb un disc publi­cat l’any pas­sat (Un rayo de sol. 50 años), que inclou una nova versió del tema en qüestió, i una gira que con­ti­nua aquest any i va arri­bar diven­dres pas­sat a Palamós, on van actuar al nou Fes­ti­val Black Star, orga­nit­zat per l’asso­ci­ació Club de Fans dels 60s, 70s i 80s. Un rayo de sol va ser la cançó de l’estiu del 1970. Los Dia­blos va ser un dels grups que més apor­ta­ci­ons van fer per con­so­li­dar el con­cepte de “cançó de l’estiu”, en una forta com­petència amb els madri­lenys Fórmula V. Durant la pri­mera mei­tat dels anys setanta, Los Dia­blos van tri­om­far també amb Fin de semana, Aca­lo­rado i Oh, oh, July, entre altres èxits, en estius suc­ces­sius, com­pe­tint en els xirin­gui­tos i dis­co­te­ques de la costa amb Vaca­ci­o­nes de verano, Eva María i La fiesta de Blas, de Fórmula V. Just després, el francès Geor­gie Dann obri­ria una nova etapa de la cançó de l’estiu amb El Bimbó i entra­ria en els anys vui­tanta amb cançons que ara no pas­sa­rien la prova de la cor­recció política com ara El afri­cano –més cone­guda per la seva tor­nada: “Mami, qué será lo que qui­ere el negro”– i la seva pre­sumpta segona part: El negro no puede.

Ara, en el món d’inter­net, les xar­xes i les pla­ta­for­mes digi­tals, sem­bla­ria que el con­cepte de cançó de l’estiu s’ha deva­luat, sobre­tot per manca d’una­ni­mi­tat en la tria i l’allau de haters que pro­vo­ca­ria la selecció de les can­di­da­tes. Però és evi­dent que con­ti­nua havent-hi cançons de l’estiu, pro­jec­ta­des a través d’anun­cis de cer­vesa amb espe­rit medi­ter­rani i, evi­dent­ment, de la ja cèlebre cançó de l’estiu de TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, que aquest any és No sé com t’ho fas, d’Els Amics de les Arts. Sens dubte, una bona eina de difusió i pro­moció per a qual­se­vol artista, que en els últims anys ha tin­gut com a pro­ta­go­nis­tes Suu (2020), Lil­dami (2019), Koers (2018), Gui­lla­mino (2017), La Soul Mac­hine (2016), Pro­jecte Mut (2015), Pepet i Mari­eta (2014), Els Catar­res (2013), The Pinker Tones (2012) i els giro­nins The Pep­per Pots (2011), amb el tema Aquí és estiu. També la revista Ender­rock tria la seva cançó de l’estiu, per votació popu­lar entre trenta can­di­da­tes. Aquest estiu la gua­nya­dora ha estat Ja no fa mal, de La Fúmiga i Samantha, i en segon lloc ha que­dat Amunt com el sol , de la rosinca Ari­adna Vieyra: “Brisa suau, vora el mar...”