La lluna

A propòsit de Pau­line à la plage, en Gui­llem em va comen­tar que, en una escena d’aquest “conte” de Roh­mer, Henry, seduc­tor amo­ral, veu ador­mida Pau­line i besa els peus i les cames de l’ado­les­cent, que, en des­per­tar-se, li venta una coça. Hi va afe­gir que, quan va estre­nar-se el film, ni ens en vam “ado­nar”, però que, ara, aquesta escena pot­ser seria “irre­a­lit­za­ble”. Ho explico seguint el fil ence­tat ahir al final del text sobre Blow-Up fent-hi cons­tar que la his­to­ri­a­dora Laure Murat va publi­car fa uns dos anys, a Libération, un arti­cle en què exposa que, reve­ient el film d’Anto­ni­oni, va con­si­de­rar inac­cep­ta­ble la violència, el domini i el menys­preu amb què el fotògraf pro­ta­go­nista tracta els per­so­nat­ges feme­nins. Ho fa, però tal cosa no suposa que el punt de vista del film (o del seu autor) sigui con­des­cen­dent amb un fotògraf antipàtic, egocèntric i superb. En tot cas, si no cregués això, el film em sem­bla­ria tan “accep­ta­ble” com dis­cu­ti­ble. Si ho comento és perquè cir­cula la idea que el femi­nisme (com els movi­ments LGT­BIQ+, anti­ra­cis­tes i anti­co­lo­ni­a­lis­tes) repre­senta una nova forma de cen­sura lli­gada a la cor­recció política i moral que està limi­tant la cre­ació artística. Sen­tint-me pròxima als movi­ments esmen­tats, dels quals en canvi no es parla gaire de com han fet aflo­rar una plu­ra­li­tat de visi­ons i de sen­si­bi­li­tats, ni crec que s’hagi de reti­rar cap obra exis­tent ni que hagi d’haver cap mena d’(auto)cen­sura. Allò pre­ci­sa­ment interes­sant, amb el que té de reve­la­dor, són els ima­gi­na­ris expres­sats lliu­re­ment. Estic d’acord amb Buñuel: “La ima­gi­nació és lliure; els humans, no.” Encara més amb Paso­lini: “Escan­da­lit­zar és un dret; ser escan­da­lit­zat, un plaer.” A par­tir d’aquí, tot és sus­cep­ti­ble de repen­sar-se i de qüesti­o­nar-se. Tot això també ho he escrit pen­sant en La lluna, film de Ber­to­lucci, rodat en part en una Roma esti­uenca de finals dels últims anys setanta, en què una mare vol seduir el seu fill amb la intenció d’apar­tar-lo de l’heroïna. He con­su­mit l’espai. Així que en par­laré més demà perquè repe­tiré amb Ber­to­lucci: Io ballo da sola (1996)