Pastor de capçalera

Les imat­ges de bos­cos en fla­mes m’encon­gei­xen el cor. Per desgràcia és una situ­ació que es repe­teix estiu rere estiu a tota la conca medi­terrània. Era clar que aquest any no seria cap excepció, més encara venint d’un hivern de sequera acu­mu­lada i amb la pre­visió de tem­pe­ra­tu­res ele­va­des, seguint la tendència del con­text del canvi climàtic. Fa només uns dies, men­tre les fla­mes tenyien de ver­mell el cel del cap de Creus, les xar­xes soci­als s’omplien de mis­sat­ges de suport i agraïment als efec­tius dels Bom­bers que tre­ba­lla­ven en l’extinció de l’incendi, i es reo­bria, per enèsima vegada, el debat sobre les polítiques de pre­venció per posar fre a aquesta xacra. La gran pre­gunta és si encara hi som a temps. Si, com a con­su­mi­dors, podem fer alguna cosa per con­tri­buir al con­trol dels incen­dis fores­tals. Soc opti­mista de mena, i penso que sí, que mal­grat que can­viar els nos­tres hàbits de com­pra és difícil, podem fer petits ges­tos per donar oxi­gen i futur a sec­tors pro­duc­tius que tenen un paper clau en la gestió dels nos­tres eco­sis­te­mes, com per exem­ple la rama­de­ria exten­siva.

Cada dia hi ha menys pas­tors i menys ramats, fet que es tra­du­eix en menys con­trol del sota­bosc i més risc d’incen­dis. Però encara que­den alguns pas­tors i pro­duc­tors com­pro­me­sos amb el pai­satge que, a més, ofe­rei­xen carn i lac­tis de gran qua­li­tat. Si t’agrada la carn, prova de fer-te cli­ent del xai o cabrit de pas­tura. Tin­gues un pas­tor de capçalera o busca a la car­nis­se­ria el dis­tin­tiu “Ramats de foc”, un pro­jecte nas­cut a les comar­ques giro­ni­nes en què els ramats par­ti­ci­pants apor­ten com a valor afe­git la pre­venció d’incen­dis en àrees fores­tals estratègiques. Com reco­mana en un tuit @Rura­lA­re­a2050, si t’agra­den els lac­tis, hi ha un munt de pro­duc­tors que ela­bo­ren els seus iogurts amb llet de ramats de pas­tura i que, a més, en molts casos te’ls por­ten a casa. Si vols com­par­tir una taula de for­mat­ges amb els teus amics, a casa nos­tra tenim un cen­te­nar de for­mat­ges arte­sans que es venen per inter­net o en boti­gues espe­ci­a­lit­za­des, molts d’ells ela­bo­rats pels matei­xos pro­pi­e­ta­ris dels ramats. Des­co­breix-los! Pot sem­blar poca cosa, però tot suma. L’aposta pels pro­duc­tes de pro­xi­mi­tat és una aposta pel futur de la nos­tra page­sia i rama­de­ria. Una aposta pel nos­tre pai­satge. Una aposta pel nos­tre futur.