El cercle viciós

Menys demanda, però rècord històric del preu de la llum. Un altre. Els experts coin­ci­dei­xen a asse­nya­lar la pujada de preu del gas natu­ral i dels drets d’emis­si­ons de CO2, afa­vo­rits pel sis­tema de venda majo­rista. Les grans elèctri­ques espa­nyo­les van dema­nar ahir la reforma de la tarifa d’aquest bé bàsic, men­tre cul­pa­ven les gasis­tes de la impo­pu­lar pujada. En espera de la pro­pera, que ben segur coin­ci­dirà amb una onada de fred. Jun­ta­ment amb les reno­va­bles, s’han traçat estratègies a escala glo­bal tot con­fi­ant que el gas sigui el recanvi al final del petroli i del con­ta­mi­nant carbó. No obs­tant això, aquesta set­mana el preu del gas s’ha mul­ti­pli­cat per cinc res­pecte fa un any, als Estats Units ha tocat sos­tre en una dècada i Àsia també s’ha sumat al rècord. Europa encara crema carbó i depèn de l’aixeta que mani­o­bra Putin, sin­gu­lar­ment Ale­ma­nya. L’Estat espa­nyol importa un 60% del gas de la política­ment ines­ta­ble Algèria. El govern de Sánchez té sobre la taula deci­dir la reno­vació de la cadu­cada cen­tral nuclear d’Ascó, ava­lada dis­cre­ta­ment pel CSN. Una ener­gia que, a través dels resi­dus, ens hipo­teca el futur.

Si es per­sis­teix en els objec­tius de crei­xe­ment econòmic sense atu­ra­dor, la pujada de les matèries pri­me­res i l’alt cost de l’ener­gia impac­ta­ran dramàtica­ment en l’eco­no­mia mun­dial. Obli­gats al replan­te­ja­ment, però sense recanvi a punt. Ni “opor­tu­ni­tat”, ni “tran­sició” energètica, ni “canvi” climàtic: som en una crisi estruc­tu­ral, nedant en cer­cle perquè les pres­si­ons con­tra la posada en marxa d’un nou model econòmic són incle­ments.