Les batalles per la llibertat

La insolència excul­patòria de Biden –“els afga­ne­sos no han sabut uti­lit­zar la lli­ber­tat que els hem donat”– ve acom­pa­nyada d’una decla­ració d’inten­ci­ons –“la nos­tra missió mai va ser cons­truir una democràcia sinó evi­tar atacs ter­ro­ris­tes con­tra el nos­tre sòl”– tan des­pi­e­tada com cínica, ja que ha estat pre­ci­sa­ment sota la màscara de la defensa dels drets humans o més emfàtica­ment del Bé con­tra el Mal segons el croat Bush, que les grans potències han impul­sat en les últi­mes dècades el negoci d’inva­si­ons arma­des com ara a l’Afga­nis­tan i a l’Iraq. La carn de canó? La població civil atra­pada en guer­res devas­ta­do­res i també rebut­jada pels països segurs: el govern danès retira el permís de residència als refu­gi­ats siri­ans i els deporta a la mort. En aquesta Europa amb tendència crei­xent a tan­car fron­te­res i afe­blir meca­nis­mes de pro­tecció, quina espe­rança poden tenir els afga­ne­sos i sobre­tot les afga­ne­ses ter­ro­rit­zats pels giha­dis­tes que ja han dei­xat de simu­lar mode­ració? Algú diu que és l’hora, una vegada més, de la barbàrie, la impotència i la impu­ni­tat ves­ti­des de real­po­li­tik; segu­ra­ment. A cada imatge de per­so­nes des­es­pe­ra­des per pujar a un avió, recor­dem que els tali­bans van ser ali­men­tats pels EUA en la seva lluita con­tra la URSS, que l’Afga­nis­tan és el pri­mer pro­duc­tor d’opi del món, que pos­se­eix reser­ves de gas natu­ral sense explo­tar i que pel seu ter­ri­tori passa l’ole­o­ducte amb petroli del golf Pèrsic; pot­ser enten­drem això de les bata­lles per la lli­ber­tat a les quals apel·la el pre­si­dent Biden, i sobre­tot qui les perd sem­pre.