Treure la bèstia

“Escriure, ràdio o tele­visió?”, pre­gunta una senyora del públic a Albert Om a la ter­rassa de l’hotel Sant Roc de Cale­lla de Pala­fru­gell, en la pre­sen­tació del seu lli­bre El dia que vaig mar­xar. El peri­o­dista de Tara­dell i d’Islàndia, que va mate­ri­a­lit­zar aquells can­vis que neces­si­tes als cin­quanta amb una estada llarga a Aix-en-Pro­vence pour le plai­sir d’apren­dre francès, adopta un ric­tus seriós i diu: “Escriure em porta molt de temps, li tinc molt de res­pecte.” I amb temps, apre­nem a escriure?, em plan­tejo.

Step­hen King explica a Escriure. Memòries d’un ofici que els escrip­tors no es fan, perquè ja sur­ten equi­pats de fàbrica, però que no és un equi­pa­ment extra­or­di­nari: “Crec que hi ha moltíssima gent amb talent com a escrip­tors i com a nar­ra­dors, i que aquests talents es poden poten­ciar i afi­nar.” Vin­dria a ser el que l’escrip­tor Vicenç Pagès Jordà, que fa clas­ses d’escrip­tura cre­a­tiva des de fa una pila d’anys, en diu “donar recur­sos” quan es refe­reix a l’objec­tiu essen­cial de l’Aula d’Escrip­tura que des del 2013 diri­geix al cen­tre cul­tu­ral La Mercè de Girona. Entenc així que amb temps i recur­sos es pot començar a escriure. Després hi ha la bèstia.

“Escriure és un exor­cisme”, asse­ria Pagès fa un parell de dies en aques­tes pàgines, en sin­to­nia amb Quimi Por­tet quan canta “Tinc una bèstia a din­tre meu […] m’escriu les lle­tres i els acords”. Ja l’anota com a con­sell lite­rari –coneix-te a tu mateix– en el pròleg del lli­bre Viure escri­vint, d’Annie Dillard. Em fas­cina aquesta metàfora de treure la bèstia, per escriure i per a tot.

Per això mateix també m’entu­si­asma la gossa de Rigo­berta Ban­dini, per dis­si­par les pors, per pas­se­jar sense cor­retja i bor­dar sense morrió. Pot­ser per això em vaig apun­tar a l’Aula d’Escrip­tura de Girona, una escola per apren­dre tècni­ques d’expressió escrita i anàlisi de tex­tos lite­ra­ris. S’hi fomenta molt la neces­si­tat impe­ri­osa de lle­gir per poder escriure i, en aquest àmbit, les ses­si­ons conduïdes per Mita Casa­cu­berta són pro­vi­den­ci­als, un tor­rent de passió literària enco­ma­na­dissa. A l’Aula hi ha també altres entra­nya­bles des­per­ta­dors de bèsties i bèsties en si matei­xes com els escrip­tors Mar Bosch, Mercè Cuar­ti­e­lla, Adrià Pujol, Eva Vàzquez o Víctor Gar­cia Tur. Si sen­tiu el batec d’aquest lla­druc inte­rior, dilluns obren les ins­crip­ci­ons.