Des de la barrera

Més enllà de si les cor­ri­das agra­den o no, per posar-se a davant d'un toro s'ha de ser valent. El que acaba per­dent (quasi) sem­pre és toro. Però per ser torero s'ha de ser valent, encara que a alguns els sem­bli més bé dir-ne o bé incons­ci­ent o bé assassí. També s'ha de ser valent, o més aviat per­se­ve­rant, per opo­sar-se a la fiesta dels toros i per acon­se­guir final­ment que es pro­hi­bei­xin les cor­ri­das. Posem, també, perquè veri­ta­ble­ment ha estat així, que el procés que ha aca­bat amb la decisió del Par­la­ment de Cata­lu­nya de pro­hi­bir les cor­ri­das ha estat, pel que fa a l'exer­cici de la democràcia par­ti­ci­pa­tiva i repre­sen­ta­tiva, modèlic i/o exem­plar, dos qua­li­fi­ca­tius que per­so­nal­ment em repe­len, sobre­tot perquè el més nor­mal és que se'ls s'auto­ad­ju­di­quin els pro­ta­go­nis­tes. Efec­ti­va­ment, un grup de ciu­ta­dans (que, per cert, no es carac­te­rit­zen pel seu inde­pen­den­tisme) recu­llen fir­mes per dema­nar una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva popu­lar, els par­la­men­ta­ris les recu­llen i arri­ben fins al final, amb lli­ber­tat de vot i tot, i s'aprova la demanda ciu­ta­dana, que havia reco­llit 180.000 sig­na­tu­res a pesar que els toros no eren un afer que tragués la son a la majo­ria de la gent i que pot­ser no hau­ria cal­gut tot aquesta repre­sen­tació perquè les cor­ri­das s'hagues­sin aca­bat, com a acte resi­dual que ja eren. Però això no treu que el procés hagi estat exem­plar i modèlic del que ha de ser la democràcia repre­sen­ta­tiva. S'ha de feli­ci­tar tots els impli­cats. També els nos­tres par­la­men­ta­ris i els seus par­tits polítics, és clar. Ara ve el però. Sem­pre hi ha un però. Actu­ant com han actuat, també es posen en evidència. En altres grans movi­ments popu­lars no han actuat igual, com ara amb la ILP pel referèndum per la inde­pendència o amb les més de cinc-cen­tes mil fir­mes a favor de les selec­ci­ons cata­la­nes. En els afers en què pot estar en joc la seva pol­trona en l'admi­nis­tració o el par­tit, les coses no aca­ben com en l'afer dels toros. Des de la bar­rera han sigut molt sen­si­bles amb els ani­mals. Posem, fins i tot, que han estat valents. Però ara hau­rien de començar a ser-ho també amb les per­so­nes.