No són batalletes del passat

“Em sona però no hi caic; no sig­ni­fica res; nosal­tres no ens posem en aques­tes coses; per als més grans pot tenir alguna importància, als joves ens és ben bé igual; qui eren els bons i qui eren els dolents?” Per­so­nes que opi­nen sobre el retorn del fun­da­dor de la Legión Millán Astray als car­rers de Madrid en subs­ti­tució de la mes­tra repu­bli­cana Justa Freire, per man­dat de la justícia. D’altres s’han mullat d’una forma més con­tun­dent, tant a favor com en con­tra, però el que ara ens crida l’atenció és jus­ta­ment l’apa­tia deli­be­rada, la ignorància per­tinaç, la remi­niscència de pors no tan anti­gues, d’una part de la població ama­tent a bana­lit­zar i obli­dar el cop d’estat, la guerra i la duríssima repressió de la pau fran­quista. I ens pre­gun­tem: d’això es tracta? És el que pre­te­nen els qui con­ti­nuen ata­cant la democràcia bo i apro­fi­tant-se’n? Segons el parer del tri­bu­nal, Millán Astray, res a veure amb la dic­ta­dura, l’ange­let!; els ger­mans García-Noble­jas no han de ser trets del nomenclàtor pel sol fet de ser fei­xis­tes; tam­poc el torero El Algabeño tot i la seva par­ti­ci­pació en les ope­ra­ci­ons de neteja de Queipo de Llano; i el cre­uer Bale­a­res, que bom­bar­de­java civils, encara menys: en ser poc cone­gut no se li pot adju­di­car eficiència a l’hora d’exal­tar el règim. Argu­ments que no enga­nyen, com no enga­nya qui pre­fe­reix –el 2021!– la mort de la intel·ligència a l’edu­cació avançada, i això sí que sig­ni­fica molt. Diu una lec­tora que la dreta no va fer una guerra de classe per pene­dir-se’n i que s’han aca­bat els temps de fin­gir debi­li­tat. Tota la raó, no ens pen­sem que són bata­lle­tes del pas­sat.