A la taula i al llit...

El refra­nyer popu­lar sem­pre té l’expressió justa per apli­car a l’actu­a­li­tat. Ja que ens han qua­li­fi­cat com els “cam­pi­ons del diàleg” i por­tem anys apel·lant a meses de nego­ci­ació, “Sit and talk” i recla­mant medi­a­dors inter­na­ci­o­nals, asseure’s ja és una obli­gació. És igual que no es cone­gui el menú o si els plats seran tra­di­ci­o­nals o de nova cuina; o que no tin­guem clar quin dia es farà o qui seran els comen­sals; ni si cal anar-hi d’eti­queta; o si no ens hem posat d’acord en quin vi o qui­nes postres hem de por­tar; ni si la invi­tació serà cor­res­posta. Fem bona la dita “A la taula i al llit, al pri­mer crit”, i si com és pre­vi­si­ble ens que­dem amb gana, ens aixe­quem edu­ca­da­ment, anem a dor­mir i l’endemà comen­cem a con­sen­suar si cal can­viar de comen­sals i de menú.