Opinió

anàlisi

Esteve Vilanova

Fer el ridícul

Ens adver­tia Josep Tar­ra­de­llas que en política es pot fer tot menys el ridícul. Jo no sé si el pre­si­dent va tenir aquesta sen­sació de ridícul quan després de tota una vida de repu­blicà, i amb molts anys a l’exili, va accep­tar un mar­que­sat d’un Borbó, ni més ni menys. Això del ridícul és com la moda, depèn de cadascú. No m’ima­gino el MHP Heri­bert Bar­rera, ni el doc­tor Josep Tru­eta, per dir només dos cata­lans relle­vants, accep­tant un mar­que­sat d’un Borbó. Però, fins i tot amb les con­tra­dic­ci­ons, l’advertència del pre­si­dent té sen­tit i pot ser per­fec­ta­ment apli­ca­ble a la gestió que fan els nos­tres polítics i a les seves estratègies polítiques.

Aquesta set­mana el govern català ha fet un ridícul impor­tant amb el parany que li ha parat el govern espa­nyol, i molt con­cre­ta­ment una minis­tra cata­lana que fins fa pocs dies era alcal­dessa de Gavà, la senyora Raquel Sánchez Jiménez, anun­ci­ant que Aena renun­ci­ava a l’ampli­ació de l’aero­port de Bar­ce­lona, tren­cant el prin­cipi de pacte que tenia amb el govern català, i d’aquesta manera tan­cava la porta a una inversió de 1.700 mili­ons d’euros que Aena havia pres­su­pos­tat per a aquesta inversió.

Men­tre no es demos­tri el con­trari, ERC és un soci del govern espa­nyol, i el govern de Pedro Sánchez depèn molt sovint dels vots d’ERC al Par­la­ment espa­nyol, i aquest fet li hau­ria de supo­sar una certa deferència, com es té amb els ali­ats, ni que sigui oca­si­o­nal, ja que ben aviat el neces­si­ta­ran per apro­var els comp­tes espa­nyols, i aquesta bra­vata i fan­far­ro­ne­ria de la minis­tra cata­lana-espa­nyola mos­trada osten­si­ble­ment en una roda de premsa con­vo­cada per anun­ciar el tren­ca­ment, evi­den­cia les males for­mes i el poc agraïment de Pedro Sánchez amb els que l’han fet pre­si­dent.

En la part del govern català aflora un pro­blema greu de lide­ratge. Entre els valors d’un líder, el més impor­tant és la capa­ci­tat d’assu­mir rep­tes i afron­tar els pro­ble­mes que es trobi i resol­dre’ls. I en aquest cas a la pri­mera difi­cul­tat s’ha arron­sat dei­xant a l’esta­cada els nego­ci­a­dors i pre­sen­tant una opo­sició impròpia de qui té més res­pon­sa­bi­li­tat. També ha fallat la comu­ni­cació per expli­car el pro­jecte i les pos­si­bi­li­tats de nego­ciar-ne millo­res, i sobre­tot la importància que una inversió així té per a l’eco­no­mia cata­lana. De totes mane­res el cas és ben estrany, vist des de fora, perquè inver­si­ons així totes les grans com­pa­nyies neces­si­ten temps de nego­ci­ació, de vega­des mesos, i en aquest cas ha estat una mica “o ho aga­fes o ho dei­xes”.

Ja fa anys que per fer obres impor­tants a Cata­lu­nya s’han de vèncer moltíssi­mes resistències que molt sovint ama­guen interes­sos par­ti­cu­lars, ideològics o de grups; en cap cas són interes­sos de país. Aquest feno­men, cada dia més enfor­tit a través de les xar­xes soci­als, obliga els polítics res­pon­sa­bles a tenir una capa­ci­tat de con­vicció i resistència impor­tant, i una vegada fets tots els esforços, pren­dre la decisió amb fer­mesa, perquè també és veri­tat que la repre­sen­ta­ti­vi­tat social que tenen aquests col·lec­tius en la nos­tra soci­e­tat sovint és molt infe­rior a la remor que pro­vo­quen.

Aquest pro­jecte d’ampli­ació de l’aero­port de Bar­ce­lona té una sal­va­guarda impor­tant, puix que al final és la UE qui l’ha d’auto­rit­zar o reco­ma­nar refor­mes per auto­rit­zar-lo, i aquí ja no són els par­tits polítics ni els grups de pressió, és la UE. Per tant, no s’entén aquesta recu­lada a dar­rera hora. Un fet gens irre­lle­vant és que en aquest cas Aena s’ha com­por­tat com un con­vi­dat de pedra, i tot el pro­ta­go­nisme l’ha tin­gut el govern espa­nyol i la minis­tra Raquel Sánchez, que curi­o­sa­ment, per la seva tra­jectòria pro­fes­si­o­nal, hi ha d’enten­dre com jo.

Però la política és així, qual­se­vol ser­veix per a tot. Mau­rici Lucena, que és un altre soci­a­lista català fent ús de les por­tes giratòries dels expolítics, des del juliol del 2018 és pre­si­dent con­se­ller dele­gat d’Aena, hi ha fet un segui­disme impor­tant perquè no ha defen­sat ni els interes­sos de la com­pa­nyia i ni els dels seus acci­o­nis­tes, i sí els del govern soci­a­lista.

Pro­ba­ble­ment a la taula d’avui a Bar­ce­lona es parli d’aquest afer, i seria bo que tots es mires­sin la cara per veure el ridícul espantós que han fet davant d’un pro­jecte tan impor­tant per a Cata­lu­nya i per a Aena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia