Un mes després

A només un mes vista, els grans par­tits donen per diluït l'efecte de la mas­siva mani­fes­tació del 10 de juliol. No la deuen igno­rar del tot, però han fet tot el que han pogut per tros­se­jar-la de tal manera que no els afecti en els seus tra­di­ci­o­nals càlculs i comp­tes elec­to­rals. Un milió llarg de per­so­nes llençades al con­te­ni­dor de la incom­prensió. Aquesta és la pràctica dels par­tits, que quan ja han entrat en el període elec­to­ral no volen dis­trac­ci­ons, encara que sigui un arbre més gros que tot el bosc de la des­a­fecció. El PSC mateix no fa cas de res. Fixin-se: ni tenen pro­ble­mes de relació amb el PSOE, ni la renúncia de Cas­tells els afec­tarà elec­to­ral­ment, ni tenen ver­go­nya de pre­pa­rar una cam­pa­nya naïf després de venir de les cam­pa­nyes cri­mi­na­lit­za­do­res que per­pe­trava Zara­goza. A CiU també l'inco­moda la dis­torsió ambi­en­tal que ha supo­sat la mani­fes­tació del 10 de juliol. El con­text econòmic i polític l'han empès prou fins ara per con­fi­gu­rar-la com una opció clara de govern en les elec­ci­ons de la tar­dor, i mirarà de dis­si­mu­lar tant com pugui en relació amb el cor­rent sobi­ra­nista perquè l'únic que importa ara és retor­nar al poder. Després, ja es veurà si Mas serà prou valent per sos­pe­sar el llast d'Unió i el pes del nou sobi­ra­nisme i atre­vir-se a fer la tria i el pas enda­vant que el con­ver­ti­ria en el líder que sem­bla que reclama el país real i no el de l'ortodòxia política. ERC ja té prou feina a evi­tar més fui­tes de vot, pel des­gast del fracàs del tri­par­tit d'una banda i per haver per­dut el mono­poli de l'inde­pen­den­tisme elec­to­ral. L'inde­pen­den­tisme, per la seva part, sem­bla que està com sem­pre. O sigui, dis­gre­gat: Soli­da­ri­tat, Rea­gru­pa­ment, Cata­lu­nya Acció, Sobi­ra­nia i Justícia i altres pla­ta­for­mes, a més dels que resis­tei­xen a ERC. Hi ha movi­ments per uni­fi­car-se en un sol gran movi­ment. De moment, també com sem­pre, topen en les peti­te­ses habi­tu­als: aquest no em cau bé, aquell em té mania... Però, compte. El 10 de juliol ens va dir que l'inde­pen­den­tisme ja no és el que era, una mino­ria des­co­or­di­nada, sinó una majo­ria per con­fi­gu­rar. I algú se n'haurà d'ado­nar encara que no vul­gui.