Música i curiositat

Macro­bo­te­llots a banda, una de les imat­ges més dolo­ro­ses d’aquesta Mercè ha estat veure con­certs plens de seients buits tot i haver exhau­rit entra­des a través d’un sis­tema de reserva de l’Ajun­ta­ment. Per evi­tar fer entrar i sor­tir el públic cada dos per tres, les reser­ves no eren, però, només per a un con­cert con­cret, sinó per als tres que, cada dia, hi havia pro­gra­mats en cada esce­nari. Però molts que, per exem­ple, van anar a veure dijous 31 FAM després no es van que­dar a Que­ralt Lahoz i part dels que, dis­sabte, tenien ganes d’Oques Gras­ses, no van fer cap esforç per gau­dir també de Joana Ser­rat. Per desgràcia, la falta de curi­o­si­tat con­ti­nua sent encara una de les coses que més ens sepa­ren de la majo­ria de públics euro­peus.