Pandèmia?

On és la pandèmia? Veiem bote­llots gegants amb joves a Bar­ce­lona i arri­ben els pri­mers a la ciu­tat de Girona que poden ser només un assaig gene­ral de les bar­ra­ques de Fires. Veus les imat­ges i t’ado­nes que podrien ser extre­tes d’abans de la pandèmia, si no fos perquè aca­bes veient algun jove amb la mas­ca­reta al braç. No és només això. Ara, amb la cin­quena onada abso­lu­ta­ment de bai­xada, tenim la sen­sació tots ple­gats que el coro­na­vi­rus ha estat un mal­son pesat i fei­xuc que ja ens ha aban­do­nat. Els met­ges insis­tei­xen que no és així quan entres als hos­pi­tals, però fora d’ells la vida es nor­ma­litza. Només falta que l’oci noc­turn reo­bri i ho pugui fer amb garan­ties, perquè també serà la manera que els macro­bo­te­llots es con­ver­tei­xin en els bote­llots que hi ha hagut tota la vida. Les xifres de la pandèmia també són esca­dus­se­res si les com­pa­rem amb qual­se­vol altre moment des de l’arri­bada de la Covid-19. Però la rea­li­tat és que hi és. La vida es nor­ma­litza i comen­cem a pen­sar sovint com en la pre­pandèmia. I la gent té ganes de fer acti­vi­tats. Es nota els caps de set­mana amb les cues a l’A-7 alli­be­rada i amb les difi­cul­tats que hi ha per tro­bar res­tau­rant a la majo­ria de muni­ci­pis, tant si són de mun­ta­nya com d’inte­rior o de costa. Les esco­les fun­ci­o­nen, tor­nen les extra­es­co­lars, i les com­pe­ti­ci­ons espor­ti­ves de base sem­bla que podran començar amb nor­ma­li­tat. És cert que als actes cal reserva prèvia, cal assis­tir-hi amb mas­ca­reta i els afo­ra­ments encara són reduïts per ordre del Pro­ci­cat. Alguns comen­cen a rebre la ter­cera dosi i això es pot anar este­nent a part de la població. Els cine­mes tor­nen a pro­gra­mar estre­nes i la gent pot entrar als camps de fut­bol, bàsquet, hoquei o hand­bol. Qui ens ho havia de dir al final del 2019, quan qui més qui menys ens rèiem dels xine­sos i un virus estrany que els tan­cava a casa, tot el que vin­dria. Va arri­bar, ens va arra­sar la vida que teníem fins en aquell moment i ens va fer entrar la por i la incer­tesa. Ara tot sem­bla nor­mal, pràcti­ca­ment. Hi ha una xifra que ho des­men­teix, si pen­sem que al dar­rere hi ha per­so­nes que han mort i mol­tes ho van fer pràcti­ca­ment soles, més enllà dels esforços dels sani­ta­ris per acom­pa­nyar-les en els dar­rers moments d’una vida que a mol­tes se’ls va tallar de manera abrupta. I és que han mort a la regió sanitària 2.266 per­so­nes per la Covid. Per això res pot ser del tot nor­mal.