No anem bé

Un dels lemes que que­da­ran per a la memòria col·lec­tiva de la pandèmia serà el “Tot anirà bé” que va omplir fines­tres i bal­cons d’arreu del país en els moments més fos­cos de l’expansió del coro­na­vi­rus. Un lema afor­tu­nat per a un entorn poc agraït, perquè les xifres evi­den­ci­a­ven que només ani­ria bé per als que acon­seguíssim esqui­var la malal­tia. Doncs ara ja podem afir­mar que no anem bé. I no hi anem per una xacra que pensàvem obli­dada en una soci­e­tat pre­te­sa­ment i vol­gu­da­ment moderna i tole­rant: la violència con­tra el col·lec­tiu LGTBI. Que Girona fos fa uns dies esce­nari d’un atac homòfob ens ha d’aver­go­nyir a tots ple­gats.

El col·lec­tiu sem­pre ha mani­fes­tat que la nos­tra ciu­tat, tan maca i aco­lo­rida que atreu milers de visi­tants, almenys abans de la Covid, segueix sent pro­vin­ci­ana, si més no en aquest aspecte. Que encara una pare­lla de nois deci­deixi no anar aga­fats de la mà per pas­se­jar pel car­rer vol dir que el camí a recórrer encara és molt llarg. I encara són molts i mol­tes els que reco­nei­xen que per sen­tir-se tran­quils han de mar­xar a Bar­ce­lona.

Jo, com molta gent, con­fio que l’edu­cació és la solució per a aquesta i altres qüesti­ons que al segle XXI ja hau­rien d’estar supera­des, però que la tos­suda rea­li­tat ens torna a estam­par-nos-les als mor­ros. Segu­ra­ment, l’auge de l’extrema dreta, també a casa nos­tra, acaba legi­ti­mant dis­cur­sos que durant anys pensàvem des­ter­rats del sis­tema polític i acaba vali­dant pen­sa­ments i acti­tuds que con­tra­ve­nen el marc legal i, encara més impor­tant, la lli­ber­tat per­so­nal de cadascú.

En l’epi­sodi a Girona, la víctima va mos­trar una valen­tia inu­sual i no només va donar la cara sinó que des del pri­mer moment va tenir clar que calia denun­ciar-ho. És trist, però encara molts atacs que­den impu­nes perquè la por i el mal tràngol tena­llen sovint la víctima, i és així perquè no se sent prou pro­te­gida en la soci­e­tat actual. Això ha de fer refle­xi­o­nar. La soci­e­tat s’ha de dotar de més eines i més meca­nis­mes per aïllar els col·lec­tius vio­lents que pro­mo­uen acti­tuds d’aquest tipus i això reque­reix que els par­tits no vali­din d’una manera o altra dis­cur­sos que clara­ment dis­cri­mi­nen i asse­nya­len diver­sos col·lec­tius. L’única cer­tesa és que l’amor mou el món. Doncs per­me­tem que tot­hom sigui feliç i estimi a qui vul­gui.