Retallada de sou ‘xula’

L’apro­vació, dijous, per part dels tre­ba­lla­dors, de la pro­posta de l’empresa Desi­gual per esta­blir la jor­nada labo­ral de qua­tre dies set­ma­nals (i no cinc, com els habi­tu­als) podria sem­blar un tri­omf si no fos que hi plana l’ombra de l’obli­ga­to­ri­e­tat. Ho ha denun­ciat un diari que ha tin­gut accés al docu­ment intern que l’empresa va fer arri­bar als tre­ba­lla­dors, perquè la plan­ti­lla no està sin­di­cada en l’àmbit d’ofi­ci­nes, mal­grat que sí que hi ha repre­sen­tació sin­di­cal entre el per­so­nal de boti­gues. Al docu­ment publi­cat per El País, la com­pa­nyia que diu que “la vida és xula” infor­mava que si la plan­ti­lla apro­vava reduir-se la jor­nada i un tre­ba­lla­dor no ho accep­tava podia res­cin­dir el seu con­tracte i rebria la indem­nit­zació mar­cada per llei de 20 dies per any tre­ba­llat. Quan a un tre­ba­lla­dor se l’obliga a tre­ba­llar menys i a cobrar menys sense que hi hagi cap altra alter­na­tiva, no estem par­lant de con­ci­li­ació labo­ral sinó d’un expe­di­ent de regu­lació de jor­nada no triat ni nego­ciat. Per molts colors i flo­ri­tu­res que hi plan­tin els de Desi­gual, con­ci­liar no és obli­gar un tre­ba­lla­dor a cobrar menys, això és un ERTO, i hi ha d’haver unes cau­ses econòmiques jus­ti­fi­ca­des dar­rere. També s’ha de fer men­tre durin aques­tes cau­ses i no pas cro­ni­fi­car-lo i apro­fi­tar-se per pen­jar-se l’eti­queta d’empresa pio­nera i con­ci­li­a­dora.