Aplaudint en Tejero

El dia que un poli­cia de paisà va intro­duir Rodrigo Rato a dins el cotxe i li va posar la mà a la nuca, la dreta espa­nyola va escan­da­lit­zar-se perquè s’havia trac­tat com un sim­ple delinqüent [sic] un indi­vidu que aca­ba­ria con­dem­nat a qua­tre anys i mig de presó per apro­pi­ació con­ti­nu­ada de milers d’euros a Caja Madrid. En canvi, la mateixa dreta ha mirat cap a una altra banda, com­pla­guda, quan un jutge ha con­vi­dat la pre­si­denta del Congrés a apli­car un tracte vexa­tori a Alberto Rodríguez, de Podem, i a des­pos­seir-lo de la seva acta de dipu­tat per una con­demna de mes i mig subs­tituïda per una multa de 500 euros. Tracte vexa­tori cap al dipu­tat però també con­tra la sepa­ració de poders. A Cata­lu­nya ja ens hi han acos­tu­mat, als atacs con­tra la sobi­ra­nia, i el Con­greso ho aguanta tot: es van empas­sar el cop d’estat d’en Tejero sense arri­bar al fons de la trama i ara la des­ver­go­nyida ingerència judi­cial no ha fet tron­to­llar cap fona­ment. A l’hemi­ci­cle s’ha vis­cut amb la fre­dor lamen­ta­ble d’una bona part dels dipu­tats. Els matei­xos par­tits que han con­ver­tit també el nos­tre Par­la­ment en un bas­sal d’exa­brup­tes amb l’objec­tiu indis­si­mu­lat de des­pres­ti­giar les ins­ti­tu­ci­ons. No és un com­por­ta­ment nou, quan l’exmi­nis­tre Josep Bor­rell aspi­rava a lide­rar el PSOE, l’Albert Boa­de­lla se’l va endur un parell de dies a la cúpula d’assaig dels Joglars, des d’on van ensi­nis­trar-lo a supor­tar tota mena d’insults. La idea era bre­gar-lo per al que li espe­rava quan pugés al faris­tol del Congrés. En Bor­rell no se’n va sor­tir, cosa habi­tual en ell. D’ales­ho­res ençà el gui­ri­gall taver­nari dels popu­lars ha empit­jo­rat perquè s’hi han afe­git els de Vox, que a l’hora d’insul­tar tenen més boques erup­ti­ves que el Cum­bre Vieja. Per això la car­re­gada judi­cial con­tra un dipu­tat de l’esquerra, legítima­ment ele­git i bar­ro­e­ra­ment aco­mi­a­dat, els com­plau i els diver­teix. El pano­rama democràtic es va podrint a mar­xes forçades, i si un altre Tejero entrés avui amb metra­lleta al Congrés ben segur que en veuríem una bona colla drets aplau­dint amb mans i ore­lles.