On para aquella efervescència?

Què se n’ha fet, de tota aque­lla efer­vescència política i social d’ara fa qua­tre anys? La república cata­lana es va esvair en qüestió de segons, però l’ener­gia de l’inde­pen­den­tisme (i del sec­tor con­trari) no va tenir la mateixa vola­ti­li­tat. Com si d’un volcà es tractés, s’ha anat refre­dant len­ta­ment amb el pas del temps. Hem pogut fer-nos a la idea que l’estat propi no s’asso­leix en un obrir i tan­car d’ulls, i d’exem­ples en tro­ba­ran molts en aques­tes pla­nes. En aquests qua­tre anys també han sor­git o s’han agreu­jat moltíssim un foti­mer de pro­ble­mes merei­xe­dors de tanta o més impli­cació, però sem­bla que no hi ha interès o esma. Així que deu ser temps de tenir paciència i con­tro­lar les pul­sa­ci­ons, no fos cas que pren­guem mal.