Divulgar és la canya!

La memòria és curta, el temps passa i mol­tes coses que­den en l’oblit. Als his­to­ri­a­dors ens toca recor­dar-les i acos­tar-les al nos­tre pre­sent, sigui perquè amb això satis­fem el nos­tre afany inves­ti­ga­dor, sigui perquè cre­iem que pot interes­sar a un altre. Nor­mal­ment pro­ce­dim amb mètode científic, de nos amb nos, com dirien els de Cadaqués.

En oca­si­ons, però, també cal que sapi­guem ser didàctics i pro­pers a un públic menys ave­sat. Això sí, inten­tant no per­dre el “com­po­ni­ment”. I és que de vega­des entren esgar­ri­fan­ces en veure deter­mi­nats espec­ta­cles divul­ga­tius.

Divul­gar no és menys­te­nir ni vul­ga­rit­zar, sinó com­par­tir un conei­xe­ment de forma acces­si­ble, si voleu de manera pro­pera i amena, amb la intenció que tots siguem un xic més savis. Conèixer intel·lec­ti­va­ment, vaja! De vega­des costa sor­pren­dre, cap­tar l’atenció del públic gene­ral i atreure’l cap allò que vols que miri, escolti o lle­geixi. Segu­ra­ment que molts his­to­ri­a­dors us diran que aquesta és la feina més difícil de fer! I més ara, que estem emmot­llats a l’impacte i la imme­di­a­tesa!

Tot això us ho explico per posar-vos un exem­ple que m’és molt grat. Sabíeu que l’Empordà va excel·lir durant més de cent anys en la pro­ducció de canyes per a música? L’Ins­ti­tut d’Estu­dis Empor­da­ne­sos s’ha ocu­pat de fer-nos-ho saber a través d’una expo­sició que ara podeu veure a l’Eco­mu­seu Fari­nera de Cas­telló d’Empúries. La canya vul­gar, la que tro­bem en els mar­ges dels nos­tres camps i rius, tenia pres­tigi inter­na­ci­o­nal! Sí, tal com ho lle­giu. Era reco­ne­guda arreu i molt esti­mada. I, lamen­ta­ble­ment, ja no s’explota, i el negoci s’ha per­dut.

Molts ins­tru­ments de vent, tant de música clàssica com tra­di­ci­o­nal, no sona­rien sense la canya. Un sim­ple i rústic ele­ment que, ben pro­ces­sat, resulta impres­cin­di­ble per obte­nir el so. Cas­telló d’Empúries des de l’any 1860, Vila-sacra des de mit­jan segle pas­sat, i avui l’empresa Medir de Palamós, s’han ser­vit de la canya de l’Empordà per les seves grans qua­li­tats musi­cals.

Avui, però, ja ningú té cura dels canyers i les grans fàbri­ques recor­ren a altres plan­ta­ci­ons. Una curi­o­si­tat del nos­tre pas­sat recent que volia que sabéssiu.