Anticapitalistes

Els de la CUP es pre­sen­ten com un par­tit polític anti­ca­pi­ta­lista. La premsa els ano­mena de la mateixa manera. La impressió és que vol ser un crit revo­lu­ci­o­nari quan en rea­li­tat és només el nom d’un sis­tema econòmic dife­rent del capi­ta­lisme. Jo mateix em con­si­dero anti­ca­pi­ta­lista. Fa tres anys, vaig publi­car un lli­bre que es deia L’ago­nia del capi­ta­lisme que pre­te­nia obrir un debat sobre sis­te­mes econòmics en el nos­tre pano­rama polític. Però la reacció va ser la d’un silenci abso­lut. Em nego a creure que aquest silenci suposi una afir­mació del capi­ta­lisme com a sis­tema econòmic propi. De fet, crec que només són capi­ta­lis­tes el PP, Vox i pot­ser Ciu­ta­dans. La resta crec que són anti­ca­pi­ta­lis­tes, com jo mateix, però no han pen­sat gaire en el que hau­ria de ser el pri­mer punt dels seus esta­tuts.

El capi­ta­lisme és un sis­tema econòmic que segueix els cri­te­ris del que s’ano­mena eco­no­mia de mer­cat. Aquesta només té en compte el capi­tal a l’hora de pren­dre les mesu­res econòmiques. S’oblida que, a més del capi­tal, hi ha un altre fac­tor que cal con­si­de­rar, que és el tre­ball, i deixa aquest tre­ball a les mans dels empre­sa­ris, que hi poden donar l’ori­en­tació que els interessi. Els sin­di­cats fan de con­trapès a la força del capi­tal, amb la vaga com a arma prin­ci­pal, però sense cap dret for­mal.

Em sorprèn que el sis­tema econòmic no esti­gui sotmès a debat. Es parla de pres­su­pos­tos, de pro­ble­mes con­crets de la nos­tra vida de cada dia, però en cap moment els par­tits es plan­te­gen si no hau­rien de revi­sar el sis­tema econòmic actual. El capi­ta­lisme, tal com deia en el lli­bre esmen­tat, està en una situ­ació agònica, es mou de crisi en crisi i, si no faci­li­tem la seva trans­for­mació, ens tro­ba­rem amb un sis­tema econòmic mal­gir­bat i pot­ser massa o poc revo­lu­ci­o­nari.

Poso un exem­ple del que es podria fer, que només és això. El canvi que cal­dria és revi­sar les rela­ci­ons entre capi­tal i tre­ball sense per­ju­di­car el fac­tor capi­tal i que millorés el fac­tor tre­ball. Això només es pot acon­se­guir mit­jançant un diàleg entre empre­sa­ris i obrers o els sin­di­cats. Es tracta de donar més res­pon­sa­bi­li­tat al fac­tor tre­ball, que supo­sa­ria donar-hi també més conei­xe­ments i més for­mació pro­fes­si­o­nal per tal que el diàleg tin­gui un bon nivell entre les dues parts. Amb­dues hau­rien de sor­tir-hi gua­nyant. El capi­tal, perquè acon­se­gui­ria una major pro­duc­ti­vi­tat i, per tant, més bene­fi­cis. El tre­ball, perquè en tenir més res­pon­sa­bi­li­tat en la gestió de l’empresa tin­dria més par­ti­ci­pació en els resul­tats.

La solució pot ser aquesta o una altra que s’hi assem­bli, però el que em queda molt clar és que els direc­tius dels actu­als par­tits polítics que no són de dre­tes hau­rien de dedi­car algun dels seus intel·lec­tu­als a tre­ba­llar en aquest tema, que és fona­men­tal per a l’eco­no­mia cata­lana.

Els can­vis que estic pro­po­sant són a mitjà ter­mini i no són apli­ca­bles ni demà ni demà pas­sat. Però seria con­ve­ni­ent i fins i tot neces­sari que es busqués un relleu al nos­tre sis­tema econòmic actual, que posés fi als defec­tes que anem arros­se­gant i que es van veure prou des de la seva cre­ació fa una pila de segles. És un tema que s’hau­ria tre­ba­llar a nivell social i amb par­ti­ci­pació de les dues parts. No es tracta de fer mal a una part i bene­fi­ciar l’altra, sinó bus­car un sis­tema que les bene­ficiï totes dues.

Els pres­su­pos­tos d’una empresa són impor­tants, la for­mació pro­fes­si­o­nal també ho és, i molt, l’estruc­tura de les empre­ses també està en aquesta línia, però abans s’hau­ria de defi­nir el sis­tema econòmic en què l’empresa es mourà. Alguna cosa a dir?