Morts sense vacuna

Fa pocs dies vaig saber de dues per­so­nes del meu entorn geogràfic, totes dues de poc més de cin­quanta anys, ell home i ella dona, naturòpata (la natu­ro­pa­tia és aquesta medi­cina alter­na­tiva que va tan bé quan estem bé i no tan bé quan ja comen­cem a estar mala­ment), que han mort fa pocs dies a causa de la Covid-19. Tots dos no vacu­nats, con­vençuts dels mals que poden com­por­tar les pun­xa­des de Pfi­zer, Astra­Ze­neca o qual­se­vol altra, i que els governs apro­fi­ten la pandèmia per coar­tar-nos la lli­ber­tat. Aques­tes morts arri­ben en un moment que tots els indi­ca­dors de la pandèmia empit­jo­ren i que, sant tor­nem-hi, millor que ens pre­pa­rem perquè venen mal dades un altre cop. Més de 5,1 mili­ons de per­so­nes han mort per Covid al món. Al prin­cipi –i aviat farà dos anys, del prin­cipi– va fer fere­dat el ritme de con­ta­gis i de morts per aquest virus. La vacu­nació, ho vul­guin veure o no, ha posat el fre. I la gran majo­ria, vacu­nats, no ens la podem jugar –perquè la nos­tra lli­ber­tat sí que resulta coar­tada– entre qui vol veure que la pandèmia és una cons­pi­ració per domi­nar la població i pren­dre’ns drets i entre els escèptics abso­luts amb les vacu­nes. Si la llei no pot obli­gar a vacu­nar a qui no vol fer-ho, a la resta ens han de garan­tir que no hàgim d’interac­tuar-hi. L’ampli­ació de l’ús del cer­ti­fi­cat Covid, que acre­dita estar vacu­nat, ha de ser immi­nent. A bona part d’Europa ja s’exi­geix per acce­dir als espais públics i fa que les mesu­res per a la gran majo­ria de la població no hagin de ser tan res­tric­ti­ves. I acom­pa­nyem en el sen­ti­ment els fami­li­ars de les dues per­so­nes mor­tes.